Cada dia una nova aventura

Apareixen noves necessitats de moviment, ja que es plantegen nous reptes gràcies a les habilitats que els infants han adquirit al llarg del curs. Cada infant segueix el seu propi ritme i necessita el seu temps, però si fem una mirada enrere quants canvis s’han produït des de l’inici de curs fins al dia d’avui. 

Les estructures motrius els permeten desenvolupar la motricitat grossa, i al mateix temps la seguretat, l’autonomia i la confiança. A cada pati tenim unes estructures fixes, com per exemple la cúpula blava que es troba al pati de l’Olivera. La mirada dels infants envers ella i l’ús que en fan ha anat evolucionant al llarg del curs.  En un primer moment el joc consistia a entrar i sortir de la cúpula. Durant aquest darrer trimestre el joc observat ha fet un gir important. L’observació i interès en el què fa l’altre, comporta la imitació i moments de joc compartit entre els infants. Apareixen nous reptes com penjar-se de les barres metàl·liques de la cúpula, fent força amb els braços i balancejant-se sense tocar de peus a terra o enfilar-se a una certa alçada i baixar, tot controlant, amb molta atenció i concentració, on posen els peus i les mans… 

Cliqueu aquí per veure més imatges

Darrere cada acció i moviment, hi ha un gran esforç i perseverança, que implica coordinació, equilibri, control motriu i confiança. Tots aquests progressos, són fruit de diferents intents, d’alguna caiguda, de conèixer i provar nous recursos i estratègies, de confiar en un mateix… i de la necessitat incansable de moure’s i experimentar amb el cos. Es troben en l’etapa d’explosió de moviment: pujar, baixar, enfilar-se, saltar des de diferents alçades, córrer, empènyer… 

La curiositat dona pas a nous descobriments i grans reptes aconseguits. Observant des de fora, són moments que a simple vista semblen quotidians, però per als infants representen autèntiques fites: baixar i pujar les escales, mantenir l’equilibri, atrevir-se a saltar des d’una certa alçada… El somriure i la mirada de satisfacció posterior, ens recorden la importància de deixar-los ser els protagonistes dels seus aprenentatges.