Cada dia a mig matí i també a mitja tarda seiem al voltant d’una taula per a gaudir plegades i plegats del Tastet de fruita.
Quan arriba el moment quotidià del tastet, les educadores n’informem als infants, i elles i ells tenen la possibilitat d’unir-s’hi o no. Oferim la responsabilitat de triar si volen menjar o pel contrari prefereixen continuar jugant. Amb aquest fet és la nena o el nen qui escolta el seu propi cos, la sensació de gana o sacietat, les ganes de continuar jugant… i amb tot això, pren una decisió. Les educadores no demanem ni obliguem a seure a la cadira o al banc, únicament ho fa qui vol menjar o qui no vol menjar, però si que vol estar present en companyia de la resta.
L’infant amb aquestes petites – grans decisions que pren s’endinsa al camí cap a l’autonomia. Autonomia en aquest cas entesa com a capacitat de prendre decisions.
Un parell de dies, durant el Tastet de fruita, a l’espai de Capgrossos vam fer suc de taronja. Les nenes i nens van poder experimentar la màgia d’esprémer una taronja i veure com anava caient gota a gota el suc al vas contenidor. Per iniciativa d’un infant vam acordar que quan un espremia la taronja l’infant del costat aguantava la gerra perquè no caigués. I així ho van seguir fent totes i tots.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
El nostre paper en aquest acompanyament d’esprémer les taronges, un camí com dèiem anteriorment cap a l’autonomia, es recolza en el deixar fer. Deixem fer alhora que estem a prop, sense abandonar, sense forçar. No dirigim, no exigim. Esperem, observem, confiem. Deixem fer perquè sostenim la idea que l’infant és un ésser capaç. Capaç de fer i capaç de ser.
I amb aquesta afirmació, amb aquest pensament, regulem tot el que hi ha entorn el moment del Tastet de fruita.
