Aquesta frase apareix força sovint a l’espai Castellers. Us deveu preguntar, qui és la Truita? Doncs ara us ho explicarem. Però abans de tot…
L’espai Castellers té la particularitat que disposa d’un finestral que ens permet veure i no perdre detall de tot el que passa a fora. Observar els canvis estacionals i del temps, els operaris i les màquines que netegen els carrers, les bicicletes, els cotxes, camions, la gent passejant, els pares, avis o familiars un cop marxen de l’escola o quan arriben, etc.
Hi ha persones que ja formen part del dia a dia; la senyora que surt a passejar cada matí amb el seu gos, el senyor que cada dimarts passa per davant amb el seu carro per anar al mercat, o infants d’altres espais de l’escola que ens saluden o ens regalen un somriure …
Cliqueu aquí per veure més imatges
Una tarda quan estàvem explicant el conte de “El cocodril que va venir a sopar” (Steve Smallman i Joelle Dreidemy) que el Rai va portar de casa, vam tenir una visita molt especial: un colom. Des del carrer ens observava encuriosit, tot i que una mica espantadís, perquè quan ens acostàvem al vidre volava i marxava. Els mateixos infants van iniciar una conversa entre ells: “Mireu un colom”, “Té por i vola”, “Potser té gana”, “Li podem donar pa”… Teníem una mica de pa que havia sobrat del dinar i li vam donar per la finestra. Semblava que tenia gana perquè se’l va menjar tot. Durant la conversa va sortir una pregunta: I si li posem un nom al colom? Com es podria dir? El Lucas va proposar el nom de “Truita”, com el cocodril que apareix el conte. A tots els companys/es sembla que els va agradar la idea. Així que ja tenim nom pel colom. Gairebé de forma rutinària cada tarda la Truita ens visita esperant que li donem una mica de pa. Ara ja es mostra més confiat i no s’espanta quan els infants s’acosten per veure’l millor.
