Amb l’arribada del bon temps, moltes famílies ens plantegeu de treure el bolquer a la vostra filla o fill. I més que per la climatologia o pel fet d’haver d’anar a P-3 al setembre, el que s’ha de valorar és la maduresa de cada infant.
Treure el bolquer no és un procés d’aprenentatge, on cal fer exercicis per “ensenyar” el que s’ha de fer. És més fàcil que això!
Quan la musculatura dels esfínters està preparada per obrir i tancar de manera voluntària i l’infant té interès pel tema…la resta és molt senzill!
Podem veure els primers indicadors quan els infants volen començar a seure al vàter o a la gibrella, quan el bolquer els molesta o el porten sec durant molta estona, quan deixen de jugar o s’amaguen conscientment per a fer les seves necessitats, o ens diuen que les estan fent, etc.
Són nenes i nens interessats per la seva autonomia, que ja tenen prou habilitats motrius per baixar-se i pujar-se la roba tots sols (aquí cal facilitar-los la feina i que la roba sigui còmoda per a ells i així no frustrar-los innecessàriament) i que poden expressar-nos verbalment les seves necessitats.
Bàsicament, sou les famílies els models dels vostres fills, doncs és a vosaltres que us observen com ho feu i sou els que els transmeteu la cultura de la nostra societat en relació a aquest tema.
A l’escola no tenim horaris per anar a fer pipí, ja que l’infant que està preparat és capaç de regular-se per ell mateix, no cal anar-li recordant, és ell el que ens fa la demanda.
Anar al vàter és un fet habitual i necessari, així que no ho premiem ni ho convertim en un joc. L’infant viu aquest moment de forma natural, i no perquè hagi de complir amb les expectatives que l’adult espera d’ell, guanyant així en autoestima.
En ocasions, després de treure el bolquer, hi ha hagut infants que han volgut tornar enrere (naixement d’un germà, malestar per alguna nova situació…) i és preferible respectar aquesta decisió i esperar un moment millor.
Resumint, serà el vostre fill o filla el que us dirà si està preparat o no per aquest canvi. Per viure’l des del plaer i amb tota la felicitat que aquest camí cap a l’autonomia comporta.
Núria Serra
Si voleu ampliar informació, us adjuntem un article de la Carla Macau:
