El primer any de vida de l’ésser humà és el més intens en quant a desenvolupament motriu.
A l’aula de Marietes podem observar clarament diferents etapes del moviment en els infants, perquè cadascú va progressant segons el seu procés maduratiu. Quan el nadó pot ser capaç de voltejar per si sol i quedar-se bocaterrossa, comencen les proves amb els braços i les cames, per iniciar el desplaçament. Per això tenim un espai sense massa entrebancs i alhora objectes estimulants i no tan estables, que puguin “escapar” i, així, incentivar el moviment.
El rastreig pot esdevenir la primera forma de desplaçament intencionat. Consisteix en arrossegar-se sense aixecar la panxa, utilitzant la força dels braços per avançar. Objectes com pilotes, tapes, tubs i cilindres… que no són estables afavoreixen el desplaçament.
Tot seguit pot començar el gateig. Els braços aixequen ja el tronc de terra i arquejant les cames s’avança amb braços i cames. El gateig permet un desplaçament molt més ràpid i segur. I amb el domini del gateig s’arriba a la posició asseguda: una nova visió del món i amb les mans lliures per poder agafar-ho tot.
Per això és molt enriquidor que els nens i les nenes trobin en l’espai diferents reptes, oferint-los desnivells i/o espais alternatius (caixons, graons, coixins…). Tot això, combinat amb la llibertat que se’ls hi ofereix de moure’s per l’espai, afavoreix un desenvolupament motriu enorme i els dóna als infants una gran seguretat i control del seu cos. És important que cada infant segueixi el seu propi ritme i, per això, cal oferir-li el temps necessari i l’espai adequat per fer-ho.
Tenir la possibilitat d’experimentar a nivell motriu tots els estadis evolutius, garanteix un procés global òptim que afavoreix la formació del llenguatge i de les primeres estructures matemàtiques, com ara la lateralitat, l’orientació espacial, l’equilibri, etc. Per aquest motiu és molt important que l’infant arribi per si sol a cada postura (seure, posar-se dret,…) sense que l’adult s’avanci a aquest procés.
