Hola, Famílies!
Avui us donem la benvinguda a l’Espai Capgrossos des del blog, aquesta petita finestra que ens permet anar-vos explicant el nostre dia a dia. Estem en ple procés de familiarització, ja que tot just fa un mes que hem començat l’escola. Les educadores tenim molt clar que aquest procés no consisteix només a anar ampliant l’horari les primeres setmanes. És molt més que això i és l’objectiu de tot aquest trimestre. Es tracta d’establir vincles de confiança entre els infants i els adults que els acompanyem, entre els mateixos infants i, també, entre les famílies i les educadores. Tot@s estem implicats en aquesta gran xarxa i, és cuidant del benestar de tot@s, que la podrem anar teixint.
Pels infants que ja venien el curs passat, la Nora, el Thiago, la Isona, el Marc, la Tanit, el Víctor, la Martina D., el David, la Martina B. i la Leire potser aquest procés els és més conegut, perquè tenen la vivència del curs passat. I és un plaer veure’ls retrobar-se, saludar-se amb paraules, gests i mirades de complicitat, mentre es van engrescant a compartir petites estones de joc. Tot i això, ells també s’han de separar de vosaltres i, s’han trobat amb nous companys que s’enyoren força, amb els que m’han de compartir, i no és fàcil.
Els infants que han començat aquest any, la Yustina, el Juny, la Danna, el Nil, l’Amada, el Shahzain, el Quim, la Nit, el Buie i la Olivia, han anat passant per diferents moments. Hi ha els qui, els primers dies, davant de tanta novetat, només volien anar directament a jugar, sense gairebé ni acomiadar-se i que després han estat conscients de la separació. I els que no volien deixar els vostres braços des d’un primer moment.
El més importat és poder respectar el temps que a cada infant li cal per familiaritzar-se amb aquesta nova situació. Que pugui expressar el que sent (tristesa, enuig, alegria…), que ens vagi coneixent i sentint-se segur, que vagi veient que torneu a buscar-lo. Alguns accepten els nostres braços, d’altres prefereixen quedar-se a la porta esperant-vos, hi ha qui vol exclusivitat, els que marxarien amb la primera persona que entra… Cada infant és diferent i us agraïm, famílies, que cadascuna de vosaltres, dins les vostres possibilitats, us adapteu a l’horari i al ritme que la vostra filla o fill necessita.
Malauradament, les institucions no semblen donar prou importància a aquesta etapa educativa (ratios, personal, horaris) i aquest any som 20 infants amb la Núria i, el reforç compartit de la Betsa al matí i, amb l’Anabel al migdia. És per aquest motiu que potser aquests dies, tot i ser conscients que no és la solució idònia pels infants, haureu vist a més d’una companya que, quan ha pogut, ha vingut a oferir-nos els seus braços, el seu acompanyament perquè els dos grups de grans compartim el reforç.
Les vostres filles i fills es mereixen tot el nostre respecte, tota la nostra atenció i poder-los acollir des de la calma. És per això que, entre d’altres actituds, procurem no desplaçar-nos massa per l’espai, perquè puguin trobar ràpidament el nostre contacte, la nostra mirada, una veu dolça, una paraula amable que els faci sentir-se segurs i presents.
Els infants, si poguessin, triarien tenir-ho tot: a vosaltres, els espais de l’escola i a les educadores. Per això, tot sovint, quan els veniu a buscar, volen allargar l’estona de joc o comencen a jugar.
Us puc dir que fa uns dies que els comiats s’han començat a escurçar, alguns ploren en el moment de la separació, just fins que sortiu per la porta. Saben que els torneu a buscar i comencen a explorar amb més concentració les diferents propostes.
Ara és quan els infants (nous i antics) es van trobant per l’espai, en diferents jocs i busquen la manera d’anar-se coneixent i relacionant. Hi ha moments que s’ajuden i s’acompanyen, d’altres en que es van posant límits… ens cal temps per anar-nos consolidant de nou com a grup. Això serà un altre capítol, així que ja us anirem explicant les nostres aventures!!!
Gràcies per la vostra col·laboració i per la confiança que ens doneu.
Només existeixen 3 mètodes pedagògics eficaços: por, ambició, amor.
Nosaltres renunciem als dos primers.
Rudolf Steiner
