A l’escola bressol sovint oferim materials als infants pensant que tenen una finalitat concreta. Potser els donem un objecte imaginant com l’utilitzaran, quin joc en faran o quin aprenentatge hi haurà al darrere. Però quan observem els infants amb calma, descobrim una realitat molt més rica i sorprenent… Moltes vegades, no veuen els materials de la mateixa manera que nosaltres.
Allò que per a un adult pot tenir una funció molt definida, per a un infant pot convertir-se en moltes coses diferents alhora. Un objecte que nosaltres pensem que serveix per una cosa concreta pot transformar-se, en les seves mans, en mil possibilitats.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Un exemple molt senzill és una caixa de cartró. Per a nosaltres potser és només un objecte que ha servit per transportar alguna cosa i que, un cop buida, sembla destinada a ser llençada. En canvi, per als infants, una caixa pot ser una casa, un cotxe, un amagatall, un tambor, una muntanya o un lloc on entrar i sortir una vegada i una altra. Pot convertir-se en un espai per explorar, per imaginar, per compartir amb els altres o simplement per experimentar amb el cos.
També passa sovint amb materials que inicialment tenen una proposta concreta. Un dia, per exemple, vam oferir molts colors amb la idea de pintar. Però els infants van trobar una proposta diferent: en comptes de fer servir els colors per dibuixar, els va fascinar la idea de recol·lectar-los i guardar-los dins de pots. Anaven buscant colors, els agrupaven, els transportaven i els col·locaven amb molta concentració. El material seguia sent el mateix, però el joc havia canviat completament.
Aquestes situacions ens recorden una cosa molt important: el joc dels infants no sempre segueix el camí que imaginem els adults, i això és precisament el que el fa tan valuós.
Quan els infants juguen amb materials oberts (aquells que no tenen una única manera d’utilitzar-se) el joc esdevé molt més ric. Apareix la curiositat, la creativitat, la descoberta i la capacitat de transformar els objectes segons les seves pròpies idees. Els materials deixen de ser només objectes per convertir-se en oportunitats.
Perquè, a vegades, allò que per a nosaltres és només una caixa… o uns colors per pintar… per a ells pot ser tot un món. Sovint són ells qui ens ensenyen a mirar d’una altra manera allò que tenim al davant.
