Cliqueu aquí per veure més imatges
Des de fa unes setmanes hem pogut observar que amb el bon temps hi ha més infants que decideixen treure’s les sabates de manera espontània. Al nostre espai, aquest és un gest que apareix sovint, especialment al pati, quan el moviment, el joc i el contacte amb l’entorn conviden a sentir el cos amb més llibertat.
Moltes vegades, mentre juguen, corren, exploren la sorra o simplement s’aturen a observar allò que passa al seu voltant, alguns infants senten la necessitat de treure’s les sabates. Sense que ningú els ho proposi, busquen aquest contacte directe amb el terra, amb les textures i amb les sensacions que els ofereix l’espai.
Per això, a l’escola intentem respectar i acompanyar aquesta necessitat. Dins l’espai, cada infant té el seu lloc al moble, identificat amb la seva fotografia, on pot deixar les sabates de manera autònoma. Al pati, també disposem d’un banc perquè puguin treure-se-les i tornar-se-les a posar sempre que ho necessitin. Aquest petit gest afavoreix la presa de decisions, l’autonomia i l’escolta del propi cos.
Anar descalç durant la petita infància aporta molts beneficis al desenvolupament. Els peus tenen una gran sensibilitat i, a través d’ells, els infants reben molta informació de l’entorn: noten les diferents superfícies, la temperatura, les textures i els desnivells. Aquest contacte directe ajuda a desenvolupar l’equilibri, la coordinació i la consciència corporal.
Alhora, hem pogut veure que aquesta necessitat no apareix igual en tots els infants. Alguns es treuen les sabates només arribar al pati, buscant aquesta sensació de llibertat i confort. D’altres prefereixen mantenir-les posades perquè així se senten més segurs o, simplement, perquè no els agrada la sensació d’anar descalços. I totes dues opcions són igual de vàlides.
Com en tants altres aprenentatges, cada infant té la seva manera de relacionar-se amb el cos i amb l’entorn. La nostra tasca és oferir espais segurs, respectar les seves decisions i observar què necessiten en cada moment.
Perquè, a vegades, darrere d’un gest tan senzill com treure’s les sabates, també hi ha una manera de sentir, descobrir i connectar amb el món..
