Primer de tot, volem donar una càlida benvinguda a la Sofia i a la seva família, que aquest mes d’abril s’han incorporat al nostre dia a dia. La Sofia ha començat el seu procés de familiarització i, a poc a poc, va coneixent els diferents espais, materials i persones de l’escola, mostrant interès per tot allò que l’envolta.
Benvinguts al Gegant del Pi!
D’altra banda, volem compartir amb vosaltres una proposta que forma part del nostre dia a dia a l’espai de Grallers amb els recipients.
Un recipient és qualsevol objecte buit: una capsa, un pot, un bol, una llauna… Objectes senzills i quotidians que tenim a casa i que sovint passen desapercebuts.
A l’espai de Grallers, aquests recipients formen part del paisatge habitual. Són allà, disponibles, sense una funció concreta ni una manera “correcta” d’utilitzar-los. I és precisament això el que els fa tan valuosos: poden ser tot allò que cada infant imagina.
I tot canvia quan els agafen.
Amb un gest aparentment simple, el joc s’activa. Un infant omple i buida un recipient amb cadenes una vegada i una altra. Un altre el colpeja suaument per sentir quin so fa. N’hi ha que els fan rodolar, que els apilen amb cura, o que els transporten d’un lloc a un altre sense cap objectiu aparent.
Des de fora, pot semblar un joc repetitiu o fins i tot “sense finalitat”. Però en realitat està passant molt més del que es veu.
En aquestes accions, els infants estan investigant. Proven, comparen, observen què passa, si omplen, si buiden, si deixen caure, si fan soroll o si es mouen d’una altra manera. Estan descobrint relacions: entre dins i fora, entre pes i volum, entre moviment i so.
S’omple i es buida. Apareix i desapareix. Es desplaça, es transforma, es comparteix. I en aquest anar i venir constant, les mans exploren, la mirada es concentra i el cos s’organitza al voltant del que està passant.
És així com els infants pensen: amb les mans, amb el moviment, amb tot el cos.
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
El joc no té pressa. No busca un resultat final. Es repeteix, torna, es modifica lleugerament cada vegada. I és justament en aquesta repetició on es construeix l’aprenentatge: apareixen preguntes, petites hipòtesis i nous descobriments.
Veiem infants que insisteixen en una mateixa acció una vegada i una altra. No és casualitat. Estan entenent el món a través de l’experiència directa, necessiten tornar-hi per comprovar, per consolidar, per sentir que allò que passa té sentit.
Un recipient, que pot semblar només un objecte buit, es converteix així en un espai ple de possibilitats. Un petit contenidor on cap la sorpresa, la calma, el moviment, el silenci i també l’expectativa.
També és un espai de relació: a vegades el joc és solitari i concentrat; altres vegades es comparteix, es mira, s’imita o es construeix conjuntament.
Per això aquests materials són sempre presents: perquè no s’esgoten, perquè no marquen un únic camí, perquè s’adapten a cada moment i a cada infant.
I per això hi tornen una vegada i una altra. Perquè en aquests objectes senzills, aparentment buits, sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir.
I a casa?
Potser teniu recipients semblants a l’abast: pots, capses, bols, culleres, petits objectes per omplir i buidar… Us convidem a observar què passa quan els infants hi tenen accés lliure, sense indicacions.
Sovint no en cal gaire més.
Només temps, espai… i la possibilitat de fer, repetir i tornar a començar.
