Una mà que no empeny, que no corre, que no imposa. Una mà que s’allunya de moviments automàtics, ràpids i mecànics que expressen impaciència, desatenció.
A l’espai Diables cultivem que la mà de les educadores sigui una mà que espera. Que està a prop i no ocupa l’espai que no li pertoca. Una mà que acull la iniciativa de l’infant, i en el camí… es fa petita, discreta, silenciosa.
Hi ha dies en què aquesta mà és refugi, seguretat, tranquil·litat, calma. En especial quan una llàgrima d’un menut necessita un gest amable.
La mà confia. I també acull i sosté. A través d’un contacte càlid i un moviment suau, acompanya en diferents moments del dia a dia a l’escola, com vestir, canviar el bolquer, dur un mos de bastonet a la boca…
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
La mà de qui cuida és una mà previsible i respectuosa.
També aquesta mà observa. No pas des de la distància indiferent, sinó des de la presència atenta que descrivia Anna Tardos: una observació que no jutja, que deixa créixer, que mira per entendre i no per dirigir.
La mà també celebra. Celebra els primers passos, les primeres descobertes. I ho fa des de la confiança que el nen o la nena és capaç.
I així, dia rere dia, aquesta mà traça camins invisibles, camins de respecte, de relació. I és doncs quan la mà esdevé calma i respecte que ofereix llum i pau.

