Benvinguts tots i totes, a l’espai de Grallers!
Estem contentes de poder trobar-nos amb les famílies i els seus infants: El Kyle, el Blai, el Gabriel, la Fátima, l’Àlex, l’Ariadna, la Dahab, la Mia Isabella i el Liam Jareh. Desitgem que us pugueu sentir acollits/des.
Emocions, vincles, pors, comunicació, confiança, plors… Són paraules estretament lligades al procés de familiarització. Donar temps a aquest procés i reconèixer-ne la delicadesa és una responsabilitat compartida que hem de cuidar entre tots i totes.
Els primers dies a l’escola bressol, acompanyats per les famílies, uns infants descobreixen els espais amb els ulls ben oberts; alguns, observen atentament els moviments dels seus companys i companyes i d’altres no se separen de la família. Cada mirada, cada observació, és una petita passa cap a la descoberta i cap a la confiança en l’entorn que els acollirà durant tot el curs.
Amb el pas dels dies, es comença a construir un triangle de confiança entre la família, l’infant i l’escola —una base sòlida i necessària per establir vincles cada vegada més forts. És, en definitiva, un temps de familiarització.
A poc a poc, cada infant es va sentint més tranquil i segur. I és llavors quan comencem a veure com juguen, exploren l’espai i es deixen acompanyar pels adults referents, la Idèlia i la Mamen que es mostren presents, accessibles i properes. Tot i això, el moment de la separació pot ser especialment difícil per a alguns infants, ja que potser és la primera vegada que viuen aquesta experiència. Durant el matí, hi ha moments d’enyorança, especialment quan s’obre la porta d’entrada i torna el record del comiat amb la família.
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
A l’espai de Grallers, el temps és un aliat que teixeix vincles invisibles. No hi ha presses, ni presses que valguin, perquè cada infant té el seu propi ritme, el seu propi temps interior, aquell que només es pot escoltar si aturem el món i ens deixem guiar per la tendresa.
Aquest temps es dibuixa en moments senzills: una abraçada que dura una mica més, una mà que s’allarga i no es retira, una paraula dita a cau d’orella que calma i acompanya. És el temps que transforma el plor en silenci, la por en confiança, la distància en proximitat. És en aquest temps que es construeix la primera llar fora de la llar.
La familiarització és, doncs, el temps que passa entre faldes, paraules que fan sentir bé, mirades que senten que els estem mirant i escoltant, un temps que ens ensenya que per estimar i confiar no cal córrer, sinó esperar amb paciència i amor.
Moltes gràcies, famílies per la vostra confiança. Us deixem algunes fotografies d’aquests moments viscuts.
