Donem per engegat el blog, espai on us anirem explicant tot allò referent els vostres fills i filles, els verdaders protagonistes.
Per a l’Aina, la Jana, el Yael, el Vincenzo, la Lucía, el Martí i l’Helena, aquest és el seu segon curs al Gegant del Pi. El setembre el grup es va ampliar amb quatre infants nous: l’Adrián, la Sara, l’Adara i l’Adriel. Benvinguts infants i famílies al Gegant del Pi!
Acompanyant-los en el dia a dia som l’Annabel i l’Emma.
Ja fa unes setmanes que vam començar l’escola; tot i que avui dia podem dir que encara estem immersos en el procés de familiarització, dia a dia els vostres fills i filles estan fent grans passos i aconseguint grans fites. I és que realment, són molts els canvis que han experimentat des del primer dia que van entrar per primer cop a l’espai Bastoners. El principal, acceptar la separació, potser per primera vegada, de la mare o el pare. Aquests dies estan coneixent nous infants, compartint amb ells dos adults nous de referència, nous espais, noves rutines.… Quantes novetats!
Cada infant viu el procés de manera diferent i el temps que necessiti el marcarà ell mateix. Des de l’escola us volem agrair la col·laboració i comprensió, ja que sabem que no és gens fàcil la conciliació feina i escola, i us agraïm el temps que esteu proporcionant als vostres fills i filles, que està permetent poder fer un procés de familiarització tranquil i respectuós. Gràcies famílies, per fer-ho possible.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Infants, famílies i escola, necessitem temps per conèixer-nos i per construir entre tots un vincle segur i de confiança.
Aquests dies el comiat amb les famílies és el que més els costa als infants, tant pels que ja venien el curs passat com pels nous. En el moment de dir “adéu” al pare, la mare, l’àvia… necessiten el nostre acompanyament; tot i que cada infant ho exterioritza de maneres diferents. Alguns accepten el nostre consol a la falda, a braços… D’altres, sobretot infants nous que encara no ens tenen tanta confiança, no accepten el contacte físic, però nosaltres hi som presents, els acompanyem des de la distància, respectant el seu espai i el que necessiten en aquell moment. Han de ser ells mateixos qui ens permetin acostar-nos-hi.
Amb el pas dels dies, els infants estan comprenent que marxeu, però passada una estona torneu a buscar-los. Amb el temps aquesta acceptació els permet viure de forma més tranquil·la la separació amb la família.
Durant aquests dies i pel que ens heu anat explicant, els vostres fills i filles han exterioritzat la familiarització de maneres diferents i a l’escola també ho hem observat. Infants que han necessitat plorar des del primer dia, d’altres potser ho han fet més tard. Alguns infants es mostren més nerviosos, d’altres reclamen amb més exigència l’atenció de l’adult o mostren canvis en les rutines del descans i alimentació.
Avui dia, també podem dir que tots ells, es mostren més segurs, confiats, fet que els permet gaudir del joc, d’explorar, de descobrir, d’interactuar amb els seus iguals, de compartir les seves descobertes amb nosaltres. Les mirades de desconfiança dels primers dies, els plors, estan donant pas a mirades tendres, rialles, somriures i moments de complicitat. Cal dir que a poc a poc tot arriba, i dia a dia observem grans canvis que ens verifiquen que el procés segueix el seu curs.
Tenim per endavant uns mesos per construir junts, família i escola, i per compartir primeres vivències, sensacions, emocions…
Som-hi!
