El món adult acostuma a ser un món on els espais de vida i convivència estan molt marcats (dormim en una habitació, dinem en un menjador i/o cuina…) i ens pot sobtar si algú no funciona d’aquesta manera. En canvi, el món dels infants tot i anar aprenent el perquè de cada espai amb les normes de convivència, són éssers curiosos i investigadors per naturalesa, fet que els porta a no etiquetar cap espai amb una funció concreta. Sobretot si el que els mou són les ganes de jugar i explorar! El lavabo per exemple, un espai aparentment inhòspit des de la mirada adulta… es converteix per contra, en un espai ple de possibilitats des de la mirada de les nenes i nens del grup de Castellers.
Al llarg de la jornada deixem la porta oberta d’entre el lavabo i l’espai de joc de Castellers per fer més accessible a qui vol rentar-se les mans o fer ús de la gibrella o del vàter o inclús per canviar el bolquer. I en aquest espai que s’obre… s’obren en ell jocs com el fet i amagar, enllaçar peces imantades una amb l’altra, fer canasta a les escombraries amb un bolquer brut, reunir-se al voltant d’una cuineta que ens acaba de regalar una família i hem deixat de manera provisional al lavabo… I, evidentment, els acompanyem amb uns límits i normes com podrien ser no posar la mà dins el vàter, o tirar la cadena una vegada i una altra…
Les nenes i nens ens descobreixen, doncs, que cada racó de l’escola és un lloc meravellós per jugar. I el lavabo pot ser també un espai de joc!
Cliqueu aquí per veure més imatges
Un espai que ens plantejàvem inicialment com un espai d’ús exclusiu per temes d’higiene (la mirada única i pràctica de l’adult que us parlàvem al principi) … s’ha acabat convertint en un annex, en una prolongació de l’espai de joc. S’ha convertit en més metres quadrats pel grup més nombrós de l’escola, i ha facilitat que poguessin escollir entre més espais i racons. Tota una descoberta que han fet els vostres fills i filles i que nosaltres hem mirat d’escoltar, acollir i respectar.
“Acompanyar és deixar que els infants puguin ser ells mateixos i estar allà per ells. Acompanyar suposa un treball sobre un mateix, per deixar que els infants tinguin la possibilitat de ser, existir amb el nostre acompanyament”
Bernard Aucouturier.
