A l’espai Castellers fa uns mesos que els infants han començat a mostrar interès en saltar.
Saltar… saltar des de les altures, saltar en pla, saltar amb els peus junts, saltar amb un peu i després l’altre, saltar agafats de la mà amb algú, saltar sol o sola…
Us obrim una finestreta de l’escola i narrem alguns dels salts que han fet els vostres fills i filles per a què pugueu imaginar les experiències que han viscut.
Cliqueu aquí per veure més imatges
L’Aitana puja un esglaó de l’escala que tenim a l’espai i salta a terra amb els peus junts. Torna a pujar a l’escala. Ara en puja dos d’esglaons, i torna a saltar. En puja tres. Però aquesta vegada no salta. S’ho mira una vegada i una altra. Després d’una estona pensant-se si saltar… s’envalenteix i es llença a l’abisme des de les alçades. En caure a terra riu de la manera tan estrident i característica com ho sol fer ella.
L’Enric ja fa uns mesos que s’ha endinsat en l’aventura de saltar. Té un gran interès a saltar des del banc. Doblega les cames i s’impulsa amb els braços per fer un llarg recorregut durant el salt. A més, és el creador dels salts a la piscina. Amb una mà es tapa el nas, tanca la boca amb força i salta tot simulant que s’està llençant a la piscina.
El Maikol s’uneix als salts a la “pixinaaaa” com diu ell. Puja al banc i espera que l’Enric hagi saltat per a fer-ho ell tot creant entre ambdós una sinergia de connexió i moviment que atrapa a qui s’aturi a observar-los.
L’Arai puja per primera vegada a la tarima quadrada que tenim a l’espai i s’asseu sobre aquesta. Pugen també tres o quatre infants més. Baixa de la tarima. Aquests infants de damunt la tarima salten a terra. L’Arai decideix tornar a pujar. Aquesta vegada es posa dempeus. Com amb un fil invisible que l’aixeca del terra, se sosté de puntetes imaginàries. Es posa al fil de la base i observa des de les alçades. Es balanceja com si estigués pensant en si atrevir-se o no. Passats uns segons… salta. Obre els ulls en senyal de sorpresa. Torna a pujar i salta. Ho repeteix moltes vegades alhora que diu “Aia (Laia) mira”.
El Martí descobreix la possibilitat de saltar una tarda que a l’arribar a l’escola, després d’haver fet la migdiada a casa, observa com dos infants salten una vegada i una altra des de les alçades. Després d’una estona de passivitat corporal però una atenció molt activa… s’afegeix al joc. Salta una i altra vegada des de les alçades. I ja quan domina l’art del salt en solitari busca un nou repte, saltar amb algú altre. Agafa la mà de l’Aitana i li diu “Tana (Aitana) junts”. Ella es deixa anar de seguida i li respon “no, yo solita”. El Martí somriu i salta. Després ho fa l’Aitana.
La Nahia des d’inici de curs estimula la musculatura dels seus peus tot anant descalça. Una tarda en tan bon punt arriba a l’escola es treu les sabates i els mitjons. Agafa els àlbums de famílies que tenim dins una capsa, i com ha fet altres dies, els va col·locant un a un en el petit espai que hi ha entre el matalàs i el moble on està encabit aquest. S’asseu al matalàs i durant uns segons resta immòbil. Sembla com si pensés en quina activitat fer a continuació. S’aixeca sobre el matalàs i salta una vegada i una altra separant-se amb un impuls ràpid, àgil i un gran dinamisme alhora que diu “walaaaa”.
La Neus que juga a donar menjar a una nina, a l’observar el joc de la Nahia deixa el que està fent i s’apropa al matalàs. Es treu les sabates i els mitjons. Doblega els mitjons i els col·loca dins les vambes amb moviments lents i una atenció profunda en allò que està fent. En acabar es posa dempeus, puja al matalàs i imitant l’activitat de la Nahia comença a saltar. Es miren l’una a l’altra als ulls i riuen alt.
El Gael posa un peu sobre un dels pivots del pont de fusta del Pati de la gespa, aixeca l’altre peu per posar-lo sobre un altre pivot, però perd l’equilibri i cau. Torna a provar-ho fins a aconseguir-ho. Mira de dalt a baix del pont, en direcció al sorral i diu en veu alta “jo primer, vale?”. El Pol que vol tornar a saltar i està al seu costat respon “jo puc?”. I el Gael diu “sí, tu pots”. I el Pol diu “vale, després jo”.
La Dàlia espera amb les mans a les butxaques el seu torn per saltar des del pont de fusta. Han creat entre si un equilibri i gestió de torns fascinant. Passats uns segons d’espera… “Ara em toca a mi” diu la Dàlia. Es prepara durant uns segons amb una expressió al rostre de gran concentració. Salta obrint tots els dits de les mans, amb la boca oberta i una certa cara de sorpresa. Aterra sobre la base d’una taula a la qual han donat la volta. Mira a la Susanna i somriu. Torna a pujar al pont i es posa a la fila per saltar novament.
La Sira a l’arribar el matí a l’espai saluda amb un somriure tímid a les educadores i es col·loca entre aquestes dues, que resten dempeus escalfant-se les mans al costat del radiador. Passada una estona la Sira va a buscar una cadira i la posa en el mateix lloc on estava abans. Asseguda mira atenta tot allò que ocórrer al seu voltant. El Maikol s’apropa amb una capsa plena d’animals. Juga al seu costat. Es miren. La Sira es posa dempeus la cadira i comença a jugar també a posar un animal al costat de l’altre, fent una filera. Baixa de la cadira, de la que està asseguda fent un salt. Sorpresa: torna a pujar i salta una altra vegada.
La Rihanna assenyala amb el dit la porta de l’espai i mirant a ambdues educadores amb la seva mirada profunda i intensa tan pròpia ens demana sortir al pati. Li expliquem que després del Tastet de fruita anirem plegades al pati. En senyal d’alegria a l’observar que abaixem la taula abatible per oferir fruita… salta aixecant-se del terra de manera repetitiva i ràpida com en senyal d’alegria.
L’Abdias corre darrere de l’Enric i l’Arai amb l’objectiu d’atrapar-los. El clàssic joc infantil del “pilla-pilla”. Amb moviments ràpids i dinàmics es mou per l’espai i s’atura en sec davant d’un d’ells amb un salt que el situa a pocs centímetres de separació. Mira fixament i amb certa impaciència demana reprendre el joc. Corren novament tots tres.
El Bruno alça una cadira de fusta de l’espai i sostenint-la a les mans puja sobre el banc. Amb gran esforç i atenció la posa damunt el banc en un equilibri minuciós perquè la cadira quedi perfectament col·locada en la petita superfície que hi ha de base del banc. Corregeix la posició fins a assegurar-se de la perfecció del seu objectiu. Continuant amb el treball d’equilibri s’asseu a la cadira amb gran seguretat i calma. Prova un repte encara més complex, saltar en posició d’esquat aixecant en cada salt una mica el cul del seient de la cadira.
L’Ibrahim observa des de les alçades allò que succeeix a l’espai. Té una aparent actitud de letargia corporal, però amb una mirada enfocada, profunda i connectada on ha posat el focus. S’asseu al fil d’un dels mobles que tenim al centre de l’espai. Balanceja les cames amunt i avall. Estant assegut salta des de les alçades àgil, segur. Camina en direcció a l’Abdoulaye que juga a ficar tots els cotxes dins la pica metàl·lica de la cuineta. S’afegeix al seu joc, busquen altres objectes i els recopilen plegats.
L’Eudald sosté entre les seves mans una escombreta lila i a l’altre un dosificador de sabó. “Està tot molt brut” diu alhora que neteja diferents racons de l’espai. Es mou amb moviments ràpids, dinàmics, sobtats. Passada una estona de joc deixa aquests objectes sobre un prestatge i inicia una nova activitat. Córrer. Corre d’un costat a un altre ràpidament, apretant els punys i mirant el terra amb gran concentració. Al final del recorregut fa un parell de salts. Aixeca la mirada del terra i es troba amb la Laia que està mirant-lo. L’Eudald diu “estic corrent” amb un somriure al rostre. “Sí, et veig” li contesta ella.
El Lluc en traspassar la porta del Pati de la gespa córre ràpidament a la recerca d’una bicicleta. D’entre totes la groga és la seva favorita. Aconsegueix agafar-la entre les seves mans. Expressa sorpresa i alegria en el seu rostre. Seu a la bicicleta i recórrer tot el pati amunt i avall amb gran dinamisme. Observa a la Nahia que salta des del pont de fusta i en un breu titubeig de quina activitat serà la següent… decideix deixar la bicicleta i practicar l’art de saltar des de les alçades.
La Diamila camina pel pati agafada de la mà de la Dàlia. Juntes passegen mentre xerren, riuen, inclús en algun moment sembla que tenen alguna petita diferència que ràpid resolen. Seuen al banc i observen el joc dels altres. Tornen a aixecar-se i corren ara en direcció a la porta d’entrada al pati. S’aturen i la Dàlia comença a saltar. La Diamila la mira i la imita alhora que diu “ayó está saltando (yo estoy saltando)”. “Ara anem cap allà” diu la Dàlia, i la Diamila la segueix.
A l’Abdoulaye moure mobles és una de les seves grans passions. Un matí agafa l’escala que tenim a l’espai i l’arrossega tot col·locant-la al costat de l’estructura quadrada que avui hem girat i no és una tarima sinó un cub sense la base superior. Puja esglaó a esglaó i a l’arribar a l’últim salta amb una gran determinació, robustesa i seguretat.
L’Ander arriba a primera hora a l’escola amb un somriure d’orella a orella. S’acomiada de la seva família i s’inicia en habitar l’espai com si flotés, lleuger, volàtil, eteri. Observa curiós el seu voltant i en el seu recorregut visual es troba amb l’activitat de l’Abdoulaye. Se’l mira des de la distància. S’apropa i imita el seu joc, saltar des de l’escala i caure dins el cub invertit. Puja les escales una a una i a l’arribar a l’últim esglaó després d’uns segons de preparació… es llença, salta. A l’aterrar diu “ala! Me he caído de culo”.
Relats de salts únics i especials com cada un dels infants!!!!
