Volem començar aquest article fent una petita esmena sobre la importància de l’etapa 0-3, etapa avui dia encara poc valorada i oblidada en la nostra societat. I no entenem per què! Amb poc temps, són molts els canvis que hi tenen lloc, molts els aprenentatges que s’hi assoleixen; que són la base per formar-nos com a persones i que en definitiva tenen una repercussió directa en les etapes que segueixen.
Aquests tres primers anys de vida són crucials pel seu desenvolupament emocional, cognitiu i social. Els infants aprenen a menjar, de líquid a sòlid; a prendre consciència i control del seu cos i les seves possibilitats; a voltejar, a reptar, a gatejar, a caminar, a comunicar-se, a relacionar-se amb els seus iguals i altres adults, a desenvolupar la seva autonomia, a gestionar les seves emocions…
En aquest article parlarem sobre el moviment en els infants. Volem centrar-nos en quin moment es troben, com el tractem i el viuen a l’espai Enxanetes.
Cliqueu aquí per veure més imatges
El grup està format per 7 infants, nascuts entre el gener i el juliol del 2024, tot i que fins al moment assisteixen a l’escola 5 infants. Cada un d’ells es troba en un moment motriu diferent. Des de la posició natural (ventre amunt) hi ha infants que ja són capaços de voltejar per si sols, i canviar cap a la posició bocaterrosa; d’altres que un cop arriben a aquesta posició pivoten sobre el seu ventre i d’aquesta manera es desplacen per terra. També hi ha un infant que ja és capaç de moure’s per l’espai gatejant. Per arribar al gateig, ha passat per diferents posicions intermèdies: la postura de l’aviador, de l’os, ha provat de recolzar el cos sobre els extrems dels dits i els peus i també de recolzar el pes sobre un costat del cos mantenint l’equilibri… Un seguit de moviments i posicions que l’han preparat, de forma natural, per a arribar a la posició asseguda. Els infants necessiten temps i espai per provar i repetir, per si sols i tantes vegades com necessitin, les diferents posicions i moviments. D’aquesta manera les perfeccionaran i interioritzaran. Quina feina que fan! Proven i tornen a repetir, tot exercitant i treballant la musculatura, la força, l’equilibri, la flexibilitat, la destresa, la coordinació, etc.
Cada infant passarà per postures molt diverses i intermèdies, fet que li permetrà aconseguir força, equilibri i control sobre el seu cos. Cada una d’aquestes transicions prepara el camí per la posició que vindrà seguidament. Els infants per si sols, des de la posició natural (ventre amunt), arribaran a la posició asseguda, al gateig, caminar… Passaran de la posició horitzontal a la verticalitat del tronc; cada infant, per això, al seu temps i al seu ritme. El fet que l’infant es posi dret no significa que ja sigui el moment d’ajudar-lo a caminar. Cal esperar i que sigui per iniciativa pròpia que ho faci, no cal forçar. Abans de caminar necessiten preparar la musculatura, tenir un bon equilibri i coordinació del seu cos.
L’infant és actiu per ell mateix i competent des del seu naixement, amb iniciativa i amb interès espontani per conèixer i descobrir tot allò que l’envolta.
És important l’espai que els hi proporcionem als infants per a poder desenvolupar el moviment lliure. L’infant necessita un terra rígid (estora o manta, pel fred), ampli i segur, per tal de poder reconèixer i prendre consciència del seu propi cos i desenvolupar els moviments de forma satisfactòria, ja que les superfícies toves, impedeixen i no faciliten el seu propi moviment. També és important evitar o utilitzar en temps prolongats, accessoris com cadiretes, hamaques, caminadors… que en certes situacions poden ser útils pels adults, però en cap moment haurien de reemplaçar el terra com espai principal de joc. Els infants necessiten poder viure la major quantitat d’experiències de moviment, per si sols i de forma natural, per tal de poder experimentar un desenvolupament psicomotor harmònic i satisfactori. Per altra banda, també és important roba còmoda, per tal que l’infant es pugui moure amb total llibertat. Tenir els peus descalços també els hi permet recolzar-se millor i evita que puguin relliscar. A través dels peus els infants poden percebre multitud d’informacions sensorials.
Creiem en un infant capaç, creiem en les seves possibilitats. Com adults els acompanyem en els seus descobriments, reptes, aprenentatges… sempre des de la distància, sense intervenir ni avançar-nos, respectant en tot moment els ritmes individuals de cada un d’ells. Els hi oferim presència, la nostra mirada, calma i confiança per a quan ens necessitin.
Cal oferir a l’infant llibertat de moviment; la possibilitat de descobrir, experimentar, perfeccionar i viure de forma natural, cada una de les fases del seu desenvolupament motriu.
“Per tal que el desenvolupament motriu sigui significatiu per a l’infant, s’ha de donar de manera espontània, a través del propi interès, motivació i joc, i així, s’afavoreix l’autonomia de l’infant.”
Emmi Pikler
