Ens fa molta il·lusió començar el curs amb vosaltres famílies i volem donar-vos la benvinguda.
Els infants que formen el nostre espai són:
La Mariona, el Sega, el Fily, el Lucas, la Teresa, l’Ona, l’Aleix i el Bruno que ja ens acompanyaven el curs passat i ara s’han incorporat l’Ícar, l’Arthur, la Júlia i l’Anna.
I acompanyant-los en el seu dia a dia estem la Susanna (vetlladora), la Mireia i la Débora.
Ara ja fa uns dies que els vostres fills i filles venen a l’escola, però encara estem immersos en el procés de familiarització, i ens hem d’incloure tots: educadores, famílies i sobretot els infants.
Considerem que el grup està prou familiaritzat, tot i que hi ha moments que s’enyoren, surten conflictes perquè necessiten exclusivitat, estan més accelerats per les noves situacions que han de viure…
I volem fer una reflexió entorn aquesta frase:
“ si ja no plora…”
Quan un infant deixa de plorar, no vol dir que la familiarització es dona per acabada, sinó que l’infant ja comença a entendre que cada dia anirà a l’escola, cada dia trobarà a l’espai a les mateixes educadores, cada dia quan passa una estona els seus familiars el venen a recollir, veu als mateixos companys/es…
Però cada infant és únic, té el seu ritme i ho viu d’una manera diferent. Per exemple no és el mateix aquell infant que ha vingut a l’escola per primera vegada, que l’infant que primer ha de consolidar l’horari del matí, que l’ infant que ha de consolidar l’horari de matí i de tarda, que l’ infant que s’ha de quedar a l’acollida i al menjador, etc.
Són en aquestes situacions que cada infant expressa els seus sentiments, emocions i neguits de maneres diferents, i segur que aquests dies heu pogut observar que:
- El vostre infant està més inquiet.
- El vostre infant no menja igual.
- El vostre infant a les nits es desperta més.
- El vostre infant potser només vol estar amb el pare/mare.
- El vostre infant està més cansat.
Tots aquests comportaments o maneres de fer tenen a veure amb les noves rutines que estan realitzant els vostres infants, i potser ja no ploren, però tenen altres indicadors que fan pensar que encara estan en un procés de familiarització. Tot i així, hem de tenir molta paciència, respecte i molt d’amor per poder acompanyar-los d’una manera calmada i sense presses.
I ara per finalitzar us compartim una foto de cada un d’ells i d’elles. (…i cliqueu aquí per veure més imatges)
