Amb l’excusa del Carnaval, aquests darrers dies els hem fet una nova proposta de joc als infants. Els hem presentat una caixa plena de petits complements de disfresses amb sabates, barrets i faldilles. La nostra intenció és que per si sols la descobreixin tot incorporant-la all seu joc diari, segons el seu tarannà i d’acord amb el moment evolutiu en què es troben. Així que anem observant i gaudint del que va fent cadascú d’ells mogut pel seu interès i curiositat i, també per la imitació que els mou en veure com interactuen els altres infants. I la veritat, és que sempre ens acaba sorprenent la capacitat imaginativa que tenen i com van trobant allò que necessiten en aquell moment concret.
I és que ara mateix es troben en un moment en què molts dels infants busquen relacionar-se amb els altres, però encara no tenen prou eines per fer-ho… i així acaben tots dins la caixa ocupant-la i aixafant-se els uns amb altres perquè els ha cridat molt l’atenció el fet de posar-se a dins i… potser amagar-se?
Cal tenir present com a adults que aquesta és una manera implícita de demanar uns límits que els donin seguretat… es posen dins una caixa que els embolcalla i els protegeix… qui els embolcalla i els protegeix en el seu dia a dia??
Cliqueu aquí per veure més imatges
Per altra banda, el fet de treure’s les sabates, els mitjons, posar-se unes altres sabates, posar-se un barret al cap… podria ser només vist com un joc (“jugar a disfressar-nos”) però cal fer-ne una lectura més acurada, ja que a aquesta edat encara no tenen la capacitat de jugar a transformar-se en un altre. Aquí anem veient com cada infant va descobrint el seu cos i l’interès que li desperta (o no) poder fer les coses per si sols.
Cal ser respectuosos amb com incidim en potenciar aquest interès per la seva autonomia. L’autonomia és un procés, un llarg viatge que cal caminar des del respecte i alhora la presència de l’adult que infon confiança en l’infant:
“Tu pots!” no pot ser llegit com un imperatiu que ordena una autonomia imposada… és a dir, et toca fer-ho per edat…
“Tu pots!” ha de ser escoltat com un tu ets capaç de fer-ho per tu sol i jo estic al teu costat, acompanyant-te.
