Al grup de l’espai Bastoners vam començar a celebrar “el dia especial” al març, i des de llavors cada setmana hem tingut una celebració. Aquest dia ha anat convertint-se en una rutina il·lusionant pels infants i que sembla que han viscut amb ganes i alegria… i no només l’infant protagonista, sinó tot el grup.
Cliqueu aquí per veure més imatges
Els dies abans de la celebració, la Maria o la Xènia informàvem al grup de quin infant celebraríem en breu el dia especial. Aquest moment donava peu a molt diàleg i posar en marxa la memòria: uns deien que faríem el seu dia especial, d’altres demanaven per altres infants, molts compartien el que havien portat ells quan havien celebrat el seu dia, o recordaven un altre menjar que els havia agradat o que se’ls havia quedat guardat en el record… en aquest moment a més d’incentivar clarament el llenguatge, també es feia un gran treball de valors com els de saber escoltar a l’altre, acceptar i compartir l’alegria dels companys, la superació de la frustració…
El mateix dia de la celebració, els infants en entrar amb les famílies a l’espai ja descobrien a la porta la fotografia del company o companya que celebraríem el seu dia. D’aquesta manera els infants podien anticipar el que passaria avui a Bastoners i alhora les famílies també es feien còmplices del dia amb el seu fill/a com també molts aprofitaven per a felicitar a l’infant en concret, que encara se sentia més protagonista i especial.
L’entrada de l’infant homenatjat ha resultat sempre molt curiosa: ja sigui amagats darrere de la mare o el pare, o tot al contrari, apropant-se ràpidament a mostrar-nos què portaven per esmorzar, però coincidia en tots, una espècie de vergonya barrejada amb il·lusió i nerviosisme. Certament, tots sabien que aquell anava a ser un dia especial per ell/ella.
Per començar la celebració i després de recollir una mica l’espai, ens trobàvem tots i convidàvem a l’infant en concret a presidir la taula o tarima amb la cadira especial. Aquell era el torn de l’infant que celebra el dia especial per a descobrir què hi ha a la capsa del dia especial. Quines ànsies tots en veure què hi ha, però calia retenir-se i cedir el moment al company o companya que li tocava. Tots tenim el nostre dia i això també és un gran aprenentatge!
El collaret se’l van voler posar tots de seguida i la capseta de música era tot un èxit descobrir la seva foto a dins i veure la ballarina dansar i escoltar la música que l’acompanyava…
El moment del petit esmorzar també s’ha convertit en una rutina ben integrada. Tots seien ràpidament al voltant de la taula i acostumaven a deixar lliure l’espai de cap de taula per a qui celebrava el dia. Aquest, a més, era l’encarregat de portar fins a taula allò que havia portat per compartir i de repartir-ho a cada company i companya, que s’esperaven contents/es de descobrir a què els convidaven aquell dia. Altre cop entrava en joc valors com compartir, també la paciència i alhora alguna vegada s’han descobert nous gustos amb menjars que potser no havien tastat o que no acostumen a menjar…
Els àpats que hem compartit han estat molt variats: bastonets de pa amb pernil, bastonets “Mikado“, pinya i galetes, alvocat i llonganissa, mango i formatge, croquetes, pa i xocolata, coca, mores i gerds, maduixes i magdalenes i pa amb tomàquet i gall d’indi.
Ha estat molt maco descobrir què li agrada a cadascú i la idea de compartir amb els companys i companyes allò que porten de casa, crea vincle i fa grup.
Després de menjar venia la ballaruga però abans ens guarníem. L’infant protagonista tenia l’honor de poder obrir el calaix de la capseta de música i repartir les ceres de la cara.
Quines cares més decorades!!!, ai! i a més de la pintura, molts no podien deixar de posar-se algunes faldilles que tenim a l’espai per a disfressar-nos o bé agafar mocadors per a ballar amb més complements.
I ja estem llestos per la música!! Aquí sí que cadascú feia la seva: uns no baixaven de la tarima, d’altres buscaven mans per ballar acompanyats i també n’hi havia qui preferia retirar-se una mica i deixar la ballaruga pels altres!
Està bé respectar la personalitat de cadascú i és que hi ha qui és molt expressiu i comunicatiu, i qui no tant, però el que si agrada i necessita tothom és ser reconeguts, tinguts en compte i sentir-se part d’un grup i amb el dia especial això és segur que es dona… tot el grup es volca cap a l’infant almenys en un moment donat.
El dia acaba podent-se endur l’infant el collaret a casa per uns dies. Com que la família rep les fotografies que hem fet aquell dia en la celebració, la festa pot continuar a casa fent que l’infant pugui explicar a la seva manera com ha anat el dia o bé veient com a casa són també partícips del que ha passat a l’escola i que li ha estat tan significatiu.
Moltes felicitats a tots i totes! Gerard, Nil, Naia, Hanna, Roger, Arnau, Ona, Lara, Xènia, Quim i Elena sou molt especials!
