Adaptar-se és el procés que es viu en iniciar una nova situació, fins arribar a sentir-se segur en ella. Quan a l’escola parlem d’adaptació, parlem d’un infant que se separa per primera vegada del seu nucli més proper, conegut i segur: la família. I no només la separació sinó que també és un temps per fer nous vincles amb persones adultes desconegudes amb qui més endavant es podrà sentir a gust .
No és fàcil, i és possible que per la seva família l’escola sigui el primer lloc on el deixen, infants que venen d’una pandèmia on alguns han tingut poques oportunitats de socialitzar-se, però l’adaptació implica un moment d’incertesa i neguit, no ho és només per l’infant sinó també per totes les persones que formem part de l’escola: Infants, famílies i educadores.
Per els infants, tan els que venien el curs passat com per els que s’han incorporat aquest curs, han de descobrir un espai diferent, uns companys nous i les seves famílies, una rutines diferents a les quals estaven acostumats, familiaritzar-se amb altres infants i adults.
Per les famílies són dies on es barregen moltes emocions, separar-se del vostre infant suposa un considerable esforç emocional, de nervis, de noves organitzacions. Per tant també necessiteu un temps de coneixença per poder confiar en els adults que es faran càrrec del vostre infant.
Per nosaltres les educadores també necessitem aquest temps de vinculació, per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.
cliqueu aquí per veure més imatges
Portem ja unes setmanes de curs, carregades d’emocions i estats d’ànim de tota mena,: alegria desbordant, tristesa, angoixa, enyorança …
Durant aquestes setmanes estem observant diferents manifestacions dels infants al venir a l’escola: uns infants sembla que es mostren contents al tornar a l’escola, relaxats i tranquils, d’altres que necessiten la seguretat i companyia dels adults en tot moment, alguns es mostren neguitosos, tristos, enfadats, enyorats en el moment de la separació amb la família. També observem d’altres Infants que passats uns dies d’aparent tranquil·litat (una setmana, un mes…) reaccionen amb plor i rebuig a l’escola quan prenen consciència de la nova situació.
Escoltar el bategar del cor de qui més estima, anticipar el comiat amb el compromís ferm que tornareu a buscar-los, estar preparats per poder deixar al vostre infant, abans d’acomiadar-se, fent el mateix ritual, cada família ha trobat el seu (“ara vindré”, “vaig a buscar el pa”, ajudar-lo a trobar la joguina que sabeu que li agrada, acompanyar-la a fer un pipi abans de marxar, portar de casa la nina que sempre l’acompanya…).Tenir una petita conversa família-educadora també ajuda a sentir que la família que l’acompanya té una bona relació amb els adults de l’escola. Tots aquests rituals ajuden a transitar en els moments difícils.
Els plors estan molt presents, però son necessaris per poder expressar l’angoixa de la separació amb vosaltres.
Sigui com sigui, a l’escola intentem que els vostres infants se sentin acollits en les seves necessitats, ajudant-los a posar paraules al que estan sentint (”estàs trist, enfadat, espantat, enrabiat…”) i se sentin acompanyats de la millor manera possible.
En aquest acompanyament hem preparat el pati de la Gespa (sempre que el temps en ho ha permès) amb diferents propostes partint de l’entrevista inicial on us preguntàvem a què li agrada jugar el vostre infant i sabent en quin moment evolutiu es troben. Tot això ens ajuda en el procés de vinculació, observant, per saber què els hi agrada, què necessiten, com es calmen…
Som conscients que són dies difícils, però també sabem que de mica en mica el neguit anirà desapareixent i aviat tots els infants començaran a sentir-se com a casa.
L’escola no només acull els infants, acollim tot el seu univers, que sou vosaltres… Donar les eines perquè de mica en mica, les pors es transformin en seguretat i tranquil·litat i que pugueu gaudir de tot el que l’escola us ofereix.
