“Els infants no juguen per aprendre, però aprenen perquè juguen” – Jean Piaget
El joc esdevé per als infants un mitjà per conèixer el món, per relacionar-se, per expressar-se, per créixer… en definitiva, és el seu estat natural. Des de ben petits senten curiositat pels objectes que tenen al seu abast, sent aquest el començament de les seves interaccions, voluntàries, amb l’entorn.
Les primeres accions dels nens i nenes amb els objectes les realitzen amb la boca (fase oral), ja que, en aquesta etapa, és la primera via de coneixement. A mida que es desenvolupen, les mans adquireixen el protagonisme de les seves exploracions, perquè a través d’elles van descobrint, amb més detall, les propietats dels diferents elements. Així, poc a poc el seu joc també evoluciona i es va tornant més elaborat i ric. La repetició, a través de l’assaig i l’error, és també una part indispensable d’aquest procés perquè els ajuda a consolidar els aprenentatges adquirits a través de la manipulació.
Inicialment, l’objectiu dels infants són els propis objectes i els seus descobriments, encara no tenen la necessitat de relacionar-se amb els iguals. Progressivament, aquest interès despertarà i començaran a compartir petites estones de joc.
clicar aquí per veure tot un recull d’imatges
Durant el curs hem pogut observar i acompanyar tots aquests canvis. Al principi es trobaven en una etapa molt primerenca i sensorial, donant pas, ara a final de curs, a un joc més complex, on experimenten ficant, traient, transvasant, encabint, apilant… augmentant així la dificultat de les seves accions, les quals també requereixen de més concentració. Alhora que ha crescut l’interès pels altres, les mirades, els somriures i els conflictes ja formen part, de manera inherent, del seu joc.
I com és un dia a l’espai Grallers? En arribar els infants, troben diferents propostes de joc que atenen a les seves necessitats i al seu moment evolutiu. Entre aquestes, hem experimentat amb plomes, amb tires de cartró, amb la llum i la foscor, hem pintat, hem manipulat amb cones, mànegues, tires de cortina, bigudís, cordes, cadenes, tapes, recipients de fusta, metàl·lics, pilotes, cotxes, nines, contes, i un llarg etcétera. A mig matí passem a fer el tastet, un moment per aturar-nos i reconèixer-nos de manera individual, parlant entre nosaltres per comprovar si hi som tots o si falta algun company del grup. També és una oportunitat de tastar diverses fruites i de recarregar energia per, tot seguit, continuar jugant.
Cada dia és un nou dia, això vol dir que les necessitats i els interessos dels infants no són sempre els mateixos, com també es poden veure influenciats per factors com poden ser el clima, el descans, el benestar, canvis diversos… que interfereixin en el seu estat d’ànim. Per tant, el seu grau d’implicació i de participació de les propostes no és sempre el mateix.
Tenint en compte totes aquestes condicions, i sempre partint de les nostres observacions, l’espai el configurem d’una o altra manera, valorant quines propostes els resulten interessants, en què han perdut interès i afegint o modificant els elements de joc. Sempre amb l’objectiu últim d’oferir un ampli ventall d’oportunitats d’aprenentatge a cada nen i nena.
