Al llarg de tots aquests mesos des de l’espai Enxanetes hem parlat i fet referència a com busquem consolidar els vincles, i l’important que aquests esdevenen per a acompanyar als infants del grup en el seu creixement i desenvolupament harmònic.
Quan l’ambient a l’espai d’Enxanetes -i de l’escola en general- ja esdevé familiar per als infants del grup, ampliem el ventall de propostes que ajuden en aquest treball de les emocions i, els titelles, són unes d’elles.
Presentats inicialment en una panera com un material més amb el que jugar, nosaltres mica en mica els hem anat mostrant com, introduint la nostra mà, podiem llavors jugar amb els titelles com un membre més, i que ens podien fer pessigolles, cantar cançons i, sobretot, oferir carantonyes, abraçades i petons… que és el que més agrada!
El titella més estimat, i que ha triomfat més al grup, és el Pepito. Un gros titella (imagineu que fins i tot és físicament més gros que els company@s més petit@s del grup!) al que li donem vida quan introduïm els nostres braços…i és clar, dóna unes grans abraçades que certament són molt ben rebudes per tots… i és que fins i tot són ja buscades i reclamades pels infants!
L’Arnau, el Roger i el Nil sovint ens l’apropen per a que hi posem els braços i estiguem una estona interaccionant. L’Elena no li diu tampoc que no a l’abraçada del Pepito i el Quim i l’Ona, quan encara no es desplaçaven, s’ho miraven tot sense perdre detalls a l’escoltar el rebombori i els riures dels companys. Quan els hi apropàvem, els seus somriures ens mostraven que els agradava i quan tenien al Pepito a prop, s’estiraven per arribar-hi i jugar-hi!… de fa uns dies que ja són ells mateixos els que s’hi apropen rastrejant o gatejant!
Un titella és un bon recurs per les emocions, que es poden canalitzar a través d’aquests, a més d’oferir passar una estona plaent i agradable entre els que hi participen.
