Entre el primer i el segon any de vida l’infant descobreix la possibilitat d’imitar els seus referents, com també altres persones del seu entorn proper. És natural que busqui models d’actuació, doncs és la manera que té d’aprendre coses noves i adquirir nous coneixements i habilitats socials.
“La imitació té un valor enorme en el procés d’aprenentatge perquè l’accelera, i multiplica les oportunitats d’aprendre, i no s’entén com a còpia absoluta i mancada de sentit, no és idèntica i passiva.”*
En el nostre dia a dia es donen moltes situacions en les que, observem i escoltem que imiten els gestos de les cançons, conductes, accions, paraules o frases que els han cridat l’atenció.
“S’imiten, i això vol dir que s’observen, també que es reconeixen, que analitzen els moviments, que els poden reproduir.”*
En definitiva, que estan atents els uns dels altres, imiten el so dels animals, es toquen el nas o els ulls en resposta a una petició nostra («on tens el nas?») I tot això ho aprèn al nostre costat, observant i imitant allò que fem les persones adultes.
Aquests dies, amb els canvis de temperatura i amb l’ús de la mascareta, sembla que els adults fem servir més els mocadors. Una acció tan quotidiana com mocar-se passa per ser un moment màgic, que es produeix quan els adults que estem amb els infants agafem un mocador. Sorpresa! al veure’ns la cara sencera. Tota l’atenció recau en el nostre rostre i en el que fem. Quan agafem un mocador i ens moquem, els infants seguidament ens demanen un mocador i alguns ens miren mentre posen la seva atenció en bufar pel nas, i per últim tenim a prop la paperera i el llencem. Acció que també fan ells.
El cervell està biològicament preparat per a la imitació. Nosaltres som un model pels infants i, per tant, cal que siguem molt conscients de l’ús que fem de les paraules, de les accions, de les conductes, de les actituds, és a dir, dels models que transmetem, de manera no conscient i amb l’exemple del dia a dia.
