Famílies, els dies passen, i sense pràcticament adonar-nos, ja ens trobem al novembre. Durant aquestes setmanes hem passat per situacions variades i multitud d’emocions, tant adults com infants.
Vosaltres, famílies, us heu hagut de separar dels vostres fills i filles, alguns per primera vegada, d’altres, després d’un període incert i complicat. En tot cas, segur que us han sorgit sentiments contradictoris i, potser, difícils de gestionar.
Pels infants ha suposat trobar-se en un espai nou, amb els adults que hi convivim i, a més, han hagut d’aprendre a separar-se de la família i veure-us marxar.
clicar per veure més imatgesAquests dies vivim moments de delicadesa, d’amor, paciència i respecte. Temps de crear vincles, temps de familiaritzacions, per trobar nous camins. Temps d’acompanyament en temps d’acollida.
El que aquí els oferim és un entorn de benestar, donant temps al plor, a l’emoció individual i col·lectiva, amb calma, perquè els processos siguin sentits i viscuts. També hem anat donant resposta a les necessitats físiques, afectives i emocionals que sorgeixen, i que ens permeten conèixer els horaris i costums de cadascú. A partir d’aquí, cada infant està fent el seu propi camí en aquest procés d’adaptació.
L’espai és un element clau, que cada dia preparem amb diversos objectes i materials perquè doni resposta als interessos i necessitats individuals dels infants.
En el context actual, en que l’acompanyament que heu fet als vostres infants durant l’adaptació s’ha vist reduït a un moment molt breu, alhora que molt afectuós, volem aprofitar l’ocasió per donar-vos les gràcies per la vostra bona entesa i la confiança que heu dipositat en nosaltres. Aquest termòmetre que cada dia posem als infants, no només ens indica una mida numèrica, sinó també una mida d’amabilitat, d’acollida, d’acceptació i d’agraïment.
Nosaltres tenim molt clar que, quan parlem de procés o temps d’adaptació, ens referim tant al de les famílies, al dels infants i al nostre com a educadores, ja que, en aquest marc, les tres parts ens hem de conèixer per poder establir vincles de seguretat i confiança, i això requereix un esforç per part de tots i totes.
A hores d’ara, els infants, al seu ritme, se senten més segurs, més tranquils. Sentim com poc a poc es van establint aquests vincles, i això s’expressa en l’ambient de tranquil·litat que es respira a l’espai de referència. Ja no és tan difícil dir adéu, els comiats es donen amb naturalitat. Els infants comencen a observar-se amb atenció, es busquen, juguen els uns al costat dels altres. Interaccionen a través dels primers llenguatges amb mirades, somriures, gestos, sons i molt moviment.
Al setembre eren sis els infants que començaven, a l’octubre es van incorporar quatre més. Encara són dies d’adaptació…
