Us proposem parar atenció als moments quotidians que compartiu amb els vostres fills i filles.
Moments com llevar-se, vestir-se, posar-se les sabates, beure aigua en un got, canviar el bolquer, seure en una cadira per menjar, pentinar-se, baixar les escales… Aquests moments diaris esdevenen essencials per a l’autonomia de l’infant i molt sovint ens passen desapercebuts, o no els donem la importància que tenen, ni el temps que es mereixen.
Tot sovint les obligacions del dia a dia ens mantenen a tots molt ocupats i això fa que molts moments de la vida quotidiana acabin sent rutinaris i mecànics, sense fixar-nos que hi ha al darrera. Us convidem a parar, observar i gaudir.
Potser ara és el moment d’aturar-nos i gaudir-los… i us assegurem que si ho feu, tots en sortireu guanyant. Aturem-nos avui a reflexionar sobre el moment de vestir-se:
– participa l’infant vestint-se?
– parleu amb l’infant mentre es vesteix?
– us mireu als ulls mentre es vesteix?
– passeu una bona estona?
Vestir-se o vestir a l’infant sovint acaba sent un procés mecànic, ràpid i unilateral. Acostuma a passar que l’adult vesteix a l’infant: l’asseu, li posa la samarreta pel cap, amb sort a la primera!, li agafa el braç per a procurar trobar el forat de la màniga, quan ho fa va a per l’altre braç, abans de tornar a asseure a l’infant perquè vol marxar o està plorant… sense saber molt bé si és perquè li hem fet mal al nas al passar-li el coll de la samarreta, o perquè vol anar a un altre lloc… o perquè… bé, no sabem perquè!
I això és només la samarreta! Llavors venen els pantalons, i… buf! “Val més fer-ho ràpid i així de seguida pots anar a jugar!”… Però cal?… No podem gaudir-ne?… Aturem-nos! siguem-ne conscients! i que l’infant en sigui també conscient perquè és el seu cos, és el seu moment!
Com en tot moment, és indispensable començar per un contacte visual. Si l’infant veu a l’adult i aquest li explica el que anem a fer, llavors què passarà, l’infant es pot preparar per ser agafat, per la qual cosa evitem la primera tensió si se l’agafa desprevingut o per sorpresa.
La mirada, la verbalització del què es farà abans de fer-ho i l’espera del moviment voluntari de l’infant per part de l’adult, li traspassarà a l’infant. La concepció de ser tractat amb precaució, a de sentir-se valorat i d’empoder-se a ser capaç a que pugui participar i cooperar. Fer-ho així farà que l’infant estigui més relaxat i vulgui participar. La seva musculatura, a més, segur que es destensa, pel que no esdevé tan dificultós d’encertar el forat de la màniga, per exemple!
Tots dos en sereu conscients del moment que esteu vivint, i sobretot el més important és que sereu conscients que l’esteu vivint junts, compartint i segur que de forma molt comfortable. Dediqueu-li uns minuts, mireu-vos, doneu-vos temps, verbalitzeu el que feu… doneu valor al moment quotidià!
Per altra banda, uns volem recomanar el següent llibre (aquest seria per vosaltres pares) , esperem que us agradi. 
EDUCAR EN L’ADMIRACIÓ
( Catherine L’Ecuyer Plataforma Actual)
Com educar en un món frenètic i hiperexigent?
“Educar en L’ADMIRACIÓ és replantejar l’aprenentatge com si fos un viatge que neix a l’interior de la persona, una aventura meravellosa facilitada per una consideració profunda del que reclama la naturalesa del nen, com ara el respecte de la seva innocència, dels seus ritmes, el seu sentit del misteri i les ganes de bellesa…”
