Sant Jordi 2015. Obres guanyadores

Llengua Castellana. Guanyador: Manuel Moreno Lara

El móvil no paraba de sonar, pero no podía cogerlo. Estaba desesperado y angustiado porque en ello me iba la vida. Atrapado en el coche, bajo un barranco umbrío, sin poder alcanzar el móvil sabiendo que era mi única salvación. Fueron unos instantes de intranquilidad. Una ansiedad y sentimiento de desesperación inimaginable. Menos mal que desperté empapado en sudor, qué alivio.
Gracias y adiós.


Llengua Catalana I. Guanyadora: Jéssica Vergara Vera

…el mòbil no parava de sonar al pis del veí. Aquest so va ser el punt de sortida al meu cap. Avui comença la meva carrera contra el temps i la gravetat, deixaré enrere tot això que em fa feliç: olors, colors, sabors i em submergiré en una voràgine que emportarà per un viatge dur, extenuant, exasperant, a vegades. No em rendiré, tot en el meu cos està preparat i a la meva nevera també. La meta no és molt llunyana, aquesta vegada si ho faré i al final aconseguiré posar-me aquest minúscul biquini que fa dos anys m’ha regalat una suposada amiga.


Llengua Catalana II. Guanyadora: Carmen Robledo Salvador

El mòbil no parava de sonar en una nit estelada mentre dos amics estan fent una xerrada.
Hola fidel amic que sempre m’acompanyes abans de dormir, al parc o a la platja.
Tu que m’obres el teu cor, m’expliques històries, poemes o faules amb aquesta atracció que m’envaeix i tant em relaxa.
La teva intel·ligència m’ajuda a aprendre amb les teves paraules i els pensaments que tens guardats en la teva ànima.
Sempre tens alguna cosa a dir, més mai et canses.
Sempre disposat i solidari, amb els teus fulls escrits, a oferir la teva filosofia que a tants ens fa falta.
Amb els ulls recorro la teva pell acariciant les teves entranyes.
La teva saviesa m’ajuda a seguir el camí de la batalla i amb mi mai t’enfades.
Encara que jo mori amic.
Tu guanyes la batalla


Llengua Anglesa. Guanyadora: Sílvia Martos Pérez

The mobile phone didn’t stop ringing and I couldn’t believe it. Today, I got up late with a bad sensation. I was tired, irritated and I didn’t want to telave the bed. I knew that this day was going to come and I was refusing. Everything that I had obtained, everything I had managed, broke apart suddenly as the pictorial infinite universe together with this call.

Everything had begun one month ago. From the first day, everything was marvelous. I had been waiting for a long of time to feel this way, I loved this sensation of emptiness, I needed that, this strange sensation of happiness at the first weeks as stupid lover and the easy and fast I had adaptet to it. Everything was wonderful. For a short time, I had felt in peace with myself. I was happy and i had illusions because i deserved it. I had suffered much in the past and I was tired of bad experiencies, but from this day that I left all, i decided to forget. Mark, you deserve it. Even my friends, my family, everybody said to me that I had changed and I was radiating happiness.

I convinced myself that I would never forget them again, because they are important for me. Each of them in my memory as little jewels that remain engraved in history to rescue them in those moments that I needed to escape for the for the harsh reality. In each of them, I was obtaining experiencies and feeling pleasant sensations. But I had forgotten even the time, kidding myself. I thought that the freedom would be infinite until the call came.

Everything was changed and I couldn’t belive it. I knew that, sooner or later, this day would come, but I didn’t want to accept it. It was too perfect, I had to do a great effort and value and then I answered: Hello? “MarK – said to me my boss- you must return to work, your holidays have finished.