ELS INICIS DELS “AMBIENTS”
El 2007, quan se’ns va proposar de començar una escola nova, els mestres que formàvem l’equip vam posar en comú inquietuds que teníem. Teníem clar que cercàvem quelcom diferent, fugir del tradicionalisme i aventurar-nos en una nova manera de fer escola…Van aparèixer sobre la taula diferents pràctiques i, de totes, una ens va atrapar: els ambients de l’escola Martinet de Ripollet.
Vam recopilar informació al llarg dels mesos de fonts ben diferents (algú que hi havia treballat, formació, bibliografia…) per plantejar també nosaltres uns espais de treball similars. La formació de la mà de la Rebeca i en Mauricio Wild ens va enamorar, ens va enganxar, ens va “commoure”.
El primer setembre vam estrenar els nostres ambients (casa, aigua, textures, teatre, construccions). A mesura que passaven les setmanes, descobríem com aquesta aposta anava més enllà de ser una simple metodologia. Aquest plantejament era una mirada profunda cap a l’infant (sovint ho hem comparat amb la continuació de la panera dels tresors o el joc heurístic de la llar d’infants), de respecte en el sentit de deixar pas a l’espontaneïtat i, alhora, d’ofertar-li allò que realment necessita pel seu moment vital (etapa sensori-motriu i pre-operatòria).
També va ser un repte millorar la pràctica en quant a materials i rituals. Hi va haver ambients que no funcionaven i, a partir del debat en equip, canviàvem el material fins a trobar realment allò més adequat als infants. El cas més evident va ser en l’ambient de teatre que, després d’aplicar disfresses, titelles, maquillatge… mica en mica el vam anar transformant en l’ambient d’expressió amb un material bàsic de capses de cartró i robes.
El que ens va captivar va ser quines observacions podíem extreure d’aquests moments, riques i autèntiques, observacions que ens parlaven del nens i nenes com a ésser amb un potencial desbordant. Va ser així com vam decidir fer els informes basant-nos en aquests moments de joc i manipulació.
El curs següent vam haver d’ampliar els ambients fins a nou propostes. També vam començar a fer les sessions d’ambients per a famílies, moments valorats molt positivament pel poder de transmissió del projecte que tenien. Amb el pas dels anys hem anat revisant els materials i documents. Vam passar d’oferir diferents possibilitats en un mateix espai al voltant de la temàtica mare, a oferir els microespais actuals on uns materials bàsics es van repetint a tots els espais.
Els ambients comporten una mena d’actitud perenne de compartir amb l’equip contínuament allò que es fa, com treure’n suc, com millorar-ho, com fer-ho extensiu a l’equip i a les famílies, com arribar als infants… El fet de tractar-se de materials oberts i d’un posicionament de l’adult respectuós (on es prioritza el paper del nen) comporta sovint confusions i malentesos. Aquest és un repte continu: arribar a acords, a sintonies… on tothom se senti prou proper al punt de partida i hi pugui aportar allò de particular que sap.
Podem dir que per moltes de les mestres que hem treballat a Can Manent, aquesta experiència professional ha estat molt més que un aprenentatge per aplicar a l’escola. Hem viscut a flor de pell una nova manera de mirar als infants, d’entendre’ls i d’acompanyar-los. Ara ja no ens en podem desempallegar.
ELS AMBIENTS ACTUALMENT
INTRODUCCIÓ
Després d’una formació amb la Beth Madera, d’anar a la jornada de Rosa Sensat “Dels Racons als ambients”, la jornada de l’escola El Martinet (Ripollet) i de visitar altres escoles que treballen per ambients ens ha fet pensar com els treballem, això ens ha portat ha debatre, organitzar i replantejar els ambients que ja fem a l’escola per millorar la nostra pedagogia a la comunitat de petits.
QUÈ SON ELS AMBIENTS?
“Els ambients són espais on es viu i on les persones estan en contacte”. (Definició italiana d’ambient que parteix de l’escola Reggio Emilia i Pistoia). Els referents són Loris Malaguzzi i considerat el seu seguidor, Alfredo Hoyuelos.
Segons David Altimir (mestre d’educació infantil i ponent jornada Rosa Sensat) “No és només un espai, sinó un lloc on cada infant pot desenvolupar el que li interessi, són racons predisposats gràcies a l’observació prèvia per part dels mestres per saber què volen, i que permeten que tots els infants estiguin actius”.
“Són espais dinàmics on es provoca un procés de diàleg entre els materials, els espais i les persones” (Escola Congrés indians)
Altres referents importants en educació són Rebeca Wild (pedagoga) i Mauricio Wild amb l’educació activa i el respecte per la infància.” La libertad consiste en desarrollar el potencial que cada niño lleva dentro y no en adaptarse a una sociedad cuyas metas son otras”. “Para que esa libertad con limites se pueda dar hace falta un ambiente adecuado donde poder saltar, pintarrajear, golpear, porque ésta es su manera de entenderse a sí mismo y el entorno”.
Tenint en compte tota aquesta documentació pedagògica hem fet la proposta dels nostres ambients dins el nostre projecte d’escola, Can Manent. Entenem els ambients com espais on es viu i on les persones estan en contacte, en el marc d’una educació activa, on l’infant és el protagonista i l’adult esdevé un acompanyant que el respecta profundament.
ELS AMBIENTS A CAN MANENT
- EL PERQUÈ DELS AMBIENTS
Pensem que el nen és un ésser biològic i volem respectar el seu ritme vital. En els ambients, el joc és l’activitat principal. Els espais conviden a jocs sensorials i d’exploració, així com els de tipus més expressius i simbòlics. A més, es compta amb material divers (estructurat en microespais) que promou la posada en marxa de diferents accions i llenguatges, facilitant l’accés a la representació i a la progressiva interiorització. Per exemple, pintura, fang, ceres, llapis, peces de construccions, llibres, etc. Així, la vivència dels ambients, ajuda als infants a estructurar-se i a endreçar el seu pensament. Fer, pensar i comunicar esdevé un triangle que fonamentarà els aprenentatges. No és que aprenguin jugant sinó que jugant, s’estructura el seu pensament.
Les capacitats que es treballen en aquests moments són: autonomia, relació amb els altres, joc, manipulació, experimentació, descoberta, coneixement d’un mateix.
- L’INFANT:
És el menut qui decideix què fer, com, amb qui i fins quan. Condueix i resol els seus reptes, gestiona els recursos que té a l’abast i aporta lliurement el que té dins seu.
La relació entre iguals i diferents edats (per dalt i per baix) enriqueix i potencia el desenvolupament de cada nen i nena. L’observació, la imitació, la relació, la protecció i cura, el joc compartit… Són elements essencials en el dia a dia de l’infant.
- ORGANITZACIÓ:
L’espai d’aula esdevé un espai de relació, un ambient amb diferents microespais relacionats:
| Espai de trobada (rotllana) | Biblioteca | Missatgeria/escriptori/dibuix/pintura | Construccions | L’espai propi de l’ambient propi de l’aula |
Volem garantir espais amb singularitat, diferents on els infants entrin en un escenari on poder jugar i explorar tenint en compte dimensions sensorials i simbòliques i en àmbits científics, socials, artístic i domèstic. Apostem per ser una escola que tingui en compte la bellesa dels materials, un ambient relaxat i la seva pedagogia documentada.
Actualment tenim 9 ambients:
Sorra i llavors (a les aules de P3), la casa i el modelatge (a les aules de P4), la salut i els invents (a les aules de P5), i en altres que no són aules, els ambients de llum i ombres, el d’expressió i el de l’aire lliure
La circulació pels espais és lliure, respectant així les preferències i necessitats de cadascú/na, alhora que afavorint l’autonomia, la iniciativa, la confiança i la seguretat per moure’s i anar-se relacionant amb els altres. La llibertat de fer i uns límits clars esdevenen dues cares d’una mateixa moneda que ajuden als infants a créixer en un clima òptim de convivència.
- LES DOCUMENTACIONS:
A partir de les documentacions que anem elaborant, fem visible allò que fan els infants i les seves representacions en els ambients.
