“Si busques resultats diferents …no facis sempre el mateix” (Einstein)
El nostre projecte s’articula a partir d’una determinada visió d’escola que passa per definir com entenem l’educació. Valorem l’acte d’educar com un procés de creixement personal i col·lectiu que té dues parts indissolublement unides:
–
–
COM CONSIDEREM L’APRENENTATGE
L’aprenentatge és un procés constructiu intern, autoestructurant.
El grau d’aprenentatge depèn del nivell de desenvolupament cognitiu.
Els coneixements previs són punt de partida de tot aprenentatge.
L’aprenentatge és un procés de re-construcció de sabers culturals.
L’aprenentatge es facilita gràcies a la mediació o interacció amb els altres.
L’aprenentatge implica un procés de reorganització interna d’esquemes.
L’aprenentatge es produeix quan entra en conflicte el que l’alumne ja sap amb el que hauria de saber.
EL ROL DE L’ESTUDIANT
Els alumnes han d’aportar una sèrie de disposicions i actituds per tal que es produeixi un procés d’ensenyament-aprenentatge amb èxit:
Ha d’adoptar un rol actiu
Tenir una predisposició favorable cap a l’aprenentatge
Manifestar-se motivat per a relacionar el nou material d’aprenentatge amb el que ja sap
Participar activament de les accions d’interacció amb el docent i amb els seus iguals
Treballar la memorització comprensiva per oposició a la memorització mecànica o repetitiva perquè els significats construïts s’incorporin als esquemes de coneixement, modificant-los i enriquint-los
Adquirir estratègies d’exploració i descobriment
Desenvolupar estratègies de planificació i control de la pròpia activitat d’aprenentatge
EL ROL DEL DOCENT
Tot i que el responsable últim de l’aprenentatge d’un alumne és el propi alumne, el professor ha de jugar un paper important en el procés d’ensenyament-aprenentatge per tal que l’adquisició de coneixements es faci de manera efectiva des del paradigma constructivista. El professor ha de desenvolupar el rol de guia o facilitador de l’activitat de l’alumne cap a l’aprenentatge dels continguts.
El docent s’ha de guiar pels principis següents:
Dissenyar activitats el més contextualitzades i problematitzades possible.
Control del ritme d’aprenentatge i, per tant, el desenvolupament dels alumnes, també a partir d’avaluacions individualitzades que siguin coherents amb els continguts i la metodologia amb la qual s’han presentat.
Atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat.
Fomentar la interacció entre estudiants per discutir problemes, aclarir dubtes i compartir idees.
Plantejar activitats col.laboratives
Graduar la dificultat de les tasques i proporcionar a l’alumne els suports necessaris per a afrontar-les.
Proporcionar a alumne un pont entre la informació disponible i el coneixement nou necessari per a afrontar la situació.
Oferir una estructura de conjunt per al desenvolupament de l’activitat de la tasca.
Implicar un traspàs progressiu del control, que passa de ser exercit gairebé exclusivament pel facilitador a ser assumit per l’alumne.
Presentar el currículum en espiral, és a dir, treballar periòdicament els mateixos continguts, cada vegada amb més profunditat. Això és perquè l’estudiant contínuament modifiqui les representacions mentals que ha anat construint.
ELS ENTORNS D’APRENENTATGE DEL FUTUR
El treball “The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice” promoguda per la OCDE, revisa i identifica mitjançant una recerca molt àmplia sobre l’aprenentatge, quines són les orientacions clau per a la pràctica educativa i les resumeix com un conjunt de “principis” per orientar el disseny d’entorns d’aprenentatge pel segle XXI:
– L’alumnat és el centre de l’aprenentatge
– L’aprenentatge és de naturalesa social
– Les emocions són part integral de l’aprenentatge
– L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals
– L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge
– L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge
– Aprendre és construir connexions horitzontals
