Dilluns, 22 de gener, els nen si nenes de 5è i 6è vam poder participar en un taller molt profitós i molt divertit. Era un TALLER DE PERCUSSIÓ MALINKÉ.
L’Associació INUWALI KI FANI (“moltes gràcies” en susu, la llengua de Guinea Conakry) es dedica a compartir i divulgar la PERCUSSIÓ tradicional i la dansa de l’ÀFRICA OCCIDENTAL. Es tracta de tradicions ben vives en el dia a dia actual d’aquests països.
En aquest Taller de Percussió, en David Egea ens va mostrar un munt d’instruments propis d’aquesta tradició:
-DOUNDOUNS. Nom genèric amb el que es coneixen tres tambors de fusta cilíndrics, de diferents mides. Els tres tenen pell de vaca en ambdós extrems, tensades amb corda oferint entre els tres un to greu ( el DOUNDOUNBÀ), mig (el SANGBANG) i agut (el KENKENÍ). Cadascun d’ells el toca una persona que mitjançant una baqueta de fusta percudeix la pell i amb l’altra mà una campana que s’afegeix al instrument. Els tres percussionistes reproduiran sempre figures rítmiques diferents entre elles però, que tocades simultàniament amb la mateixa cadència , encaixen mil·limètricament en un engranatge sonor del qual en resulta una Polirítmia concreta.
– DJEMBÉ. Conegut popularment com a tambor africà és l’instrument insígnia del folklore Malinké. Els seus orígens es remunten als voltants del segle X fruit de l’enginy de la tribu dels Numu, manyans professionals i artesans talladors de fusta. Pertany a la subfamília dels membranòfons i està fet artesanalment d’una sola peça de fusta (acajou, jari o lengue) amb pell de cabra pinçada entre dues anelles de ferro que, mitjançant un sistema de corda íntegra, tensa la pell. Es toca picant amb les mans contra la pell podent assolir, amb la tècnica apropiada, tres tonalitats diferents: greu, mig i agut.
– BALAFON. Instrument de percussió, idiòfon de teclat de làmines de fusta (entre 20 i 22) disposades de major a menor grandària sobre una estructura de canya o fusta. Aquesta estructura subjecta alhora unes carbasses, com a caixa de ressonància, disposades a sota de cada una de les làmines. Cada làmina té una afinació concreta segons es tracti d’un balafon diatònic (Guinea), com el que vam poder escoltar, o pentatònic (Burkina Faso) i depenent també de la nota d’afinació del instrument.
– N’GONI. Instrument de corda pinçada. També és originari del territori que avui en dia coneixem com a Mali i també s’ha extès per tota l’Àfrica occidental. Construïts amb els mateixos materials que la Cora fa que la seva morfologia sigui molt similar però hi ha certes diferències. El N’Goni és pentatònic, té menys cordes i és de dimensions més petites. Normalment els N´Gonis tenen entre 8 i 12 cordes, per aquest motiu popularment se li otorga el paper simbòlic de germà petit de la Cora.
També ens va permetre treballar i practicar tant aspectes lligats a la música (coordinació de les extremitats, riquesa de patrons rítmics, instruments, sonoritat i naturalesa d’aquests, etc…) com aspectes d’interès socioculturals lligats a la condició de vida dels habitants de l’Àfrica de l’oest. Així doncs, a més dels objectius purament musicals, el taller també tenia una clara intenció sensibilitzadora vers els pobles africans, on els participants queden impregnats de l’alegria, la màgia, l’energia i la vitalitat pròpies d’aquest territori africà i extensible a tota la resta del continent.
Cliqueu a la imatge per veure les fotografies i vídeos.
