Poc a poc, ja van quedant enrere els dies en que els infants entraven per la porta temorosos i amb llàgrimes als ulls, tot preguntant a la mestra. “Quan em vindrà a buscar la mare o el pare?”
Els canvis sempre són difícils; nova escola, noves mestres, nous companys, nous horaris…! És per tot això, que al principi els hi va costar una mica adaptar-se a tanta novetat i durant les primeres setmanes els sentiments de pena els envaïen en molts moments del dia. Però mica en mica i a mesura que han anat passant els dies, ens hem anat trobant més a gust a l’aula i amb els companys/es i tot això fa que gaudim d’allò més.
Ara els nens i nenes ja venen molt contents i fins i tot, n’hi ha que entren a l’escola amb un somriure d’orella a orella! Han fet nous amics i amigues, gaudeixen aprenent i descobrint cada dia coses noves, s’alegren de les conquestes pròpies així com de les dels demés i poc a poc de manera espontània i natural, van creant llaços d’amistat que els acompanyaran durant el transcurs de tota la seva vida.
Aquí us deixem unes fotos.
