Somriures que tornen a brillar

Si hi ha quelcom que la pandèmia ens ha pres durant 2 anys, ha estat poder establir una comunicació plena amb l’altre. Entendre allò que diu l’altre, escoltar les seves paraules, l’entonació del que expressa, comprendre les seves emocions, els seus dubtes, neguits o preocupacions,  copsar allò que comuniquen els gestos i tota la cara han estat interferits per les mascaretes. Unes mascaretes que han ajudat a la salut pública però que, a la vegada, ha patit tota la comunitat educativa.

És per aixó que, avui, volem fer un homenatge a tots aquells somriures que han restat amagats i que tant hem enyorat. Unes boques que tornen a brillar i que, de nou, tornaran a parlar i a dir tantes coses sense mots.