Quan plou, l’espai exterior de la nostra escola s’omple de bassals i esdevé una regal pels infants, així com una inesgotable font d’aprenentatge. Qui no ha vist mai la cara d’emoció quan un infant trepitja un bassal amb les seves botes d’aigua?
Caminar pel mig de l’aigua i comprovar que els peus no es mullen, trepitjar, saltar i observar com esquitxa! Es posen les botes, miren de quin color són, algunes s’assemblen o fins i tot són idèntiques, d’altres tenen dibuixos, algunes són per la pluja i d’altres per anar a la neu. Empremtes sobre la terra
mullada… quina empremta deixa cada bota? Són totes iguals? O diferents? Quins dibuixos queden marcats?
Experimentar noves textures amb les mans, tocar l’aigua, barrejar-la amb la sorra, deixar-la lliscar entre els dits, manipular-la, percebre la temperatura de l’aigua, fer pastetes, fregar-se les mans amb fang… Es desperta el desig de dibuixar, escriure el propi nom… grafismes i grafies espontanis en un nou suport
que requereix prensió, força, destresa i concentració. I preguntes que obren noves vies d’investigació: Com es fan les bombolles als bassals? Si les punxem amb un pal es peten? Podem fer més bombolles?
Davant i dins de la natura, quan no estigui condicionada, sinó experimentada, l’infant expressa i s’expressa en el món. – Emanuela Mancino
