Comencem el curs amb una lectura diària molt diferent a la que estem acostumats. Així, en comptes de posar-nos a llegir directament el llibre assignat al plec durant el primer trimestre, hem volgut experimentar les sensacions físiques i emocionals que ens produeix el llibre: el seu tacte, la seva olor, el soroll de les seves pàgines, l’aire que produeix el canvi de pàgina, el gruix dels fulls, la mida de la lletra o els dibuixos que conté.
Tots i cadascun dels companys hem resolt aquests dubtes segons el nostre criteri i hem estat al plec experimentant amb els sentits. Tots hem pensat inicialment que la proposta del professor era una bojeria, però és realment una activitat que ens serveix per conèixer els llibres i expressar lliurament els sentiments personals a partir de la percepció d’un llibre nou que no havíem vist mai.
La classe ha estat realment divertida i extravagant, amb la llum apagada, una nova experiència que tothom pot fer a casa seva. Penseu en les coses que pot expressar un llibre i veureu que no tothom sent el mateix, i d’aquesta manera vosaltres mateixos sabreu com expressar el que sentiu i el que penseu quan llegiu un llibre.
A continuació podreu llegir els comentaris personals de cadascun dels alumnes de 3rB sobre les sensacions que hem tingut apropant-nos al llibre d’una manera tan especial…
Aquest article ha estat escrit per l’Oriol Petro i l’Eva Guerrero com a part de les activitats pròpies del PLEC.
Hola, som l’Ainoa i la Lucía.
Aquest llibre olora molt a llibre nou, el seu tacte és suau.
Nosaltres pensàvem que era un llibre que tracta sobre en Xavier, un noi que li agraden molt les aventures, ell vol viatjar a tot arreu.
Realment tracta sobre un noi que just quan ell tenia 12 anys va començar la guerra a Espanya. Explica les seves històries, aventures, amors, amics, etc.
Aquesta activitat és molt interessant, mai havia imaginat tocar i olorar un llibre. Observant el llibre sabem la qualitat del material, els tipus de contingut, si és una novella o un llibre de coneixement com un diccionari o una enciclopedia. Aquesta activitat ens ensenya a valorar les petites coses quotidianes a les que no li donem importància. Al principi pensava que aquesta activitat no tenia cap sentit, però una vegada que ho experimentes entens el que et vol comunicar l’autor a traves de cada paraula.
Aquesta nova tècnica de preparació d’un llibre ha estat molt novedosa i interessant. Saber totes aquestes coses sobre el llibre, que mai se m’hagués acudit ni pensar en mirar, ha estat molt curiós.
Com bé han explicat en aquest article els meus companys, els dos primers dies de lectura vam sentir el llibre que hem de llegir el primer trimestre. El vam sentir olorant-lo, tocant-lo, mirant-lo… Imaginant com seria el llibre. Imaginant qui l’hauria llegit abans de nosaltres.
Després del parell de dies investigant el llibre, vam començar-lo. L’Artilleria de Mr. Smith, s’anomena. Tracta d’un noi de 14 anys que està vivint en els temps de la Guerra Civil.
S’ha de reconèixer que quan ens van proposar aquesta idea el nostre mestre vam pensar “aquest es boig? O fa broma” ja que les persones avui dia no parem atenció a les petites coses que hi han al nostre voltant I el cert és que experimentar noves sensacions sempre mola ja que ens fa sentir-nos diferents. I per això volem convidar-te a que si no has fet mai aquesta proba, que la experimentis i ens comentis que t’ha semblat de la mateixa manera que nosaltres tocant-lo, olorant-lo, veient-lo o fins i tot escoltant-lo!!!
S’ha de reconèixer que quan el nostre professor ens va proposar aquesta activitat vam pensar “és boig o fa broma?” i el cert és que les persones avui dia no parem atenció a les petites coses que ens envolten. I amb aquesta activitat hem après a valorar un llibre de la mateixa manera que un iPhone o un iPad. Per tant et recomanem que si no has probat mai a fer aquesta activitat, que t’animis a experimentar-la de la mateixa manera que nosaltres a valorar un llibre tocant-lo, veient-lo, escoltant-lo o fins i tot olorant-lo!!!
Pol Martínez i Beatríz Maldonado
Mai hagués dit que el primer que faríem al plec seria olorar, tocar i escoltar un llibre, ha estat una cosa novedosa i a la vegada molt divertida, ja que ens ho vam passar molt bé. Crèiem que era una ximpleria, però ha estat molt interessant i hem après algunes coses molt curioses.
Com diu l’article, vam començar el curs d’una manera molt diferent a la que estem acostumats. El vam començar d’una forma que no molta gent fa abans de llegir un llibre. El professor va dir que una manera de valorar un llibre abans de llegir-lo era tocant-lo, escoltant-lo, olorant-lo… Saber com és un llibre físicament, sense pensar què és exactament el que conta a l’interior. Aquesta nova activitat que vam fer ha estat molt interessant, novedosa i curiosa per a nosaltres, i ben divertida. Encara que al començament et trobis una mica ridícul fent-ho, després te n’adones de les sensacions de tenir un llibre físic a les mans.
La primera classe de plec va ser molt estranya, el professor ens va dir que havíem de sentir el llibre, al principi pensàvem que era una broma, però després amb la seva expressió ens vam adonar que ho deia de veritat.
Amb això d’explorar-lo físicament vam fer dues columnes, imaginar i sentir, però ens centrarem en la columna d’imaginar.
Abans de tenir el plaer de poder agafar el llibre, diferents idees van venir al nostre cap, quina olor tindria?, quina seria la sensació al poder tocar-lo?, aquestes eren unes de les tantes preguntes que ens vàrem fer.
Nosaltres ens imaginàvem que el seu tacte seria suau al braç, que oloraria a llibre nou.
Aida Sanchez i Queralt Vaca.
La activitat que vam fer el primer dia de plec em va semblar molt irealista al principi, però al cap d’una estona em vaig percatar de que no només hem de fixar-nos en lo material i típic; si no que també hem de saber veure una mica més enllà.
Em va semblar molt estrany que el primer dia de plec ens fessin fer una activitat tan irrealista, però vaig donar-me compte que estem acostumats a saber veure només allò material i simple, però que també hem de saber fixar-nos en lo extravagant i en lo que va més enllà.
El primer día d’institut, a l’hora de plec, ens van demanar fer una activitat que a tots els alumnes de la clase ens semblava una ximpleria: l’activitat consistia en tocar el llibre, olorar-lo i escoltar el soroll de les pàgines. El que aquesta activitat en ensenyava era saber de quina qualitat era el llibre o si el llibre era una novel·la, un diccionari, etc…
Com bé diu l’article i els meus companys de classe, vam començar el primer dia de plec fent una activitat molt extranya i curiosa. Vam agafar un llibre o diccionari i vam començar a olorar-lo, tocar-lo, sentir-lo, etc…
El professor va dir que abans de saber com és, físicament podia ser molt diferent en relació al seu interior. Aquesta nova activitat va ser molt divertida i interessant.
Sicerament, mai hauria dit que la primera classe de plec sería d’aquesta manera. Qui podria haber dit que olorariem un llibre per saber per on ha past o el toquesim per saber el seu contingut? Doncs això mateix es el que ens vàren dir que fesim. Penso que es una de les activitats més diferents que hem fet a clase, però també haig de dir que si realment deies a un costat la vergonya, la teva imaginació pot arribar a fer una història només amb una mica d’esforç, calma y silenci. Jo haig de puntuar aquesta acivitat positivament, es cert que també vaig pasar vergonya al principi, però a la que comences a inspirarte, no hi ha res que et pugui aturar.
El primer dia d’Institut vam fer plec després del pati. El professor ens va donar un llibre perquè puguéssim sentir-lo. El vam tocar i olorar. Semblava una ximpleria, però ens va sorprendre gratament. El professor ens va dir que oloréssim el llibre, escoltéssim les seves pàgines. El que ell volia era fer que comprovessim la qualitat del llibre. Estàvem molt nerviosos per saber com oloraria el llibre, el seu tacte, també ens vam imaginar com seria l’interior del llibre. El seu tema, i el color. El llibre en si mateix m’ha agradat molt. El tema de la guerra civil espanyola ha estat molt interessant, hem vist la realitat de la guerra amb aquest llibre. Els soldats no volen lluitar. Només els poderosos volen la guerra, per aconseguir poder. Però l’amistat trenca els esquemes polítics i es forja una forta amistat, entre un fatxa i un roig.
L’activitat que vam fer el primer dia de plec em va semblar molt curiosa. Vam aprendre a fixar-nos en allò que va més enllà i no en el que és habitual. Em va agradar molt i espero tornar a viure una experiència tan extraordinària.
El primer dia de Institut vam fer plec després del pati. El Xavi ens va donar un llibre perquè puguem sentir-lo. El vam tocar i olorar. Semblava una tonteria, però ens va sorprendre gratament. Ell professor ens va dir que oloresim el llibre, escoltessin les seves pàgines. El que ell volia era fer que comprovessim la qualitat del llibre.
Estàvem molt nerviosos per saber com oloraria el llibre, el seu tacte, també ens vam imaginar com seria el interior del llibre. El seu tema, i el color.
El llibre en si mateix m’ha agradat molt. El tema de la guerra civil espanyola ha sigut molt interessant, hem vist la realitat de la guerra amb aquest llibre. Els soldats no volen lluitar. Només els poderosos volen la guerra, per aconseguir poder. Però la amistat trenca els esquemes polítics i és forja una força amistat, entre un fatxe i un roig.
El primer dia de plec no m’esperava que anéssim a fer una activitat que semblava una xorrada.
Consistia a tocar un llibre, i sentir el soroll de les pàgina i tocar el llibre amb la mà o el colze per a experimentar amb el tacte.
Aquest llibre olora molt a llibre nou, i el seu tacte és suau.
Jo pensava que era un llibre que tracta sobre en Xavier, un noi que li agraden molt les aventures, ell vol viatjar a tot arreu.
Realment tracta sobre un noi que just quan ell tenia 12 anys va començar la guerra a Espanya. Explica les seves històries, aventures, amors, amics, etc.
Qui diria que el primer dia de plec, en comptes de llegir, olorariem un llibre… Doncs això és el que vam fer. Vàrem olorar un llibre i tot seguit vàrem intentar imaginar de què podia tractar, on podia haver estat o quines histories podien haver passat al voltant d’aquest. És una cosa que costa bastant d’iniciar, és cert, degut a la vergonya o simplement que sembla una ximpleria. Però al començar és facil i agradable deixar-te anar. La imaginació s’ha de deixar anar, i amb aquesta activitat de ben segur que ho fas.
L’activitat que hem fet ha estat molt original, perquè vàrem haver d’imaginar el seu contingut per la forma del llibre, l’olor, etc.. com podia ser el llibre i sobre què podia tractar. Aquesta activitat ens va semblar una ximpleria perquè creiem que no serviria per a rés. El professor ens va dir que havíem de fer 2 columnes en les quals tindriem que posar imaginació i sentiment. A la primera posavem l’olor, el seu tacte, el gruix de les pàgines, quin soroll feia… I a la segona posavem el per què podia olorar i d’on podia venir el llibre. Ha estat una activitat molt creativa i divertida.