Divendres passat vam tenir el plaer d’escoltar de la seva pròpia veu les dolces paraules d’Ana Ruano. La nostra companya ens va convidar a llegir el seu primer – i esperem que en vinguin més- poemari. Ho va fer a la llibreria Abacus, on va presentar La memoria inclemente, de Ediciones En Huida.
Aquest és un recull de tendres i nostàlgics, però profunds i bells poemes d’una nena que vivia amb delit les estades al seu poble natal, ja que li donaven la força i els records suficients per passar l’hivern a la ciutat. No són, però, innocents ni banals, sinó que tenen la saviesa dels homes del camp, omplen les pàgines la cabesá, la yunta, la saranda i el harnero; són poemes que dibuixen l’ànima d’Ana Mari quan descansa en el quicio, truca a l’aldaba o traspassa el dintel de les portes; som al davant d’una dona que pespunta les penes i zurce les ferides i es mostra -valenta- sola i insegura i enyorada de les figures que l’han abandonada.
Si teniu la sort de llegir-lo, oireu les veus del temps i la música dels rierols… perquè són poemes gairebé musicals, rics en lèxic i enumeracions, pròdigs amb les antítesis i les comparacions. Poemes que aconsegueixen transportar-nos ànima enllà.
Milers de gràcies, Ana, quin plaer llegir-te, quin gran regal!
Rosa Borràs
