Viatge a Itàlia

Llevar-se d’hora, a qui l’agrada? Però, a les tres de la matinada? I aquella nit, qui dorm pensant que ens anem de viatge? Cap a les quatre de la matinada ens veiem davant de la NOVARTIS, mirant papers i documents i cap a l’aeroport. Un avió Airbus A320-200 s’enlaira a les set del matí i ens deixa a l’aeroport internacional “Marco Polo” de Venècia.

És el moment de conèixer el conductor que ens ha d’acompanyar fins a la nostra tornada a Barberà del Vallès. Es tracta de Javier de l’empresa “Romerias”. Porta mesos voltant per Europa amb el seu autocar, sense passar per casa seva, un rodamón del volant i la carretera. Amb ell anem des de l’aeroport fins al Tronchetto, que és una illa artificial a la Llacuna de Venècia, a on hem d’agafar el vaporetto que ens porti a la Piazza San Marco.

Com si no coneguessin altre nom, l’empresa de vaporettos que ens ha de portar també es diu Marco Polo. Fa calor i el moll sembla un mercat. Els capitans dels vaporettos venen la seva mercaderia, cridant turistes i carregant personal cap als hotels i el centre de la ciutat.

Arribem a la Piazza San Marco des del Tronchetto, passat a prop de l’Estació Marítima, a on es podem veure dos grans creuers i el Wind Surf, de la companyiaWindstar Cruises, que navega ajudat per les veles. A la esquerra (Babord) deixem les instal•lacions de l’Autoritat Portuària i passem entre Venècia i Sacca Fisola i La Giudecca per estribord.

El vaporetto ens deixa al moll de la Riva degli Schiavoni, al costat de la presó militar de la Caserna Cornoldi i hem de creuar els ponts Ponte del Sepolcro, Ponte de la Pietá, Ponte del Vin i el famós Ponte dei Sospiri. Arribem a la Piazza San Marco, la qual cosa ens deixa a l’abast El Palazzo Ducale, el Campanile di San Marco i la basílica del mateix nom.

Hi ha temps per pujar al Campanile, entrar a la basílica de San Marco, fer fotos, passejar pels carrers estrets, fer un tomb amb góndola (Entre 10 i 15 euros per persona), comprar mascares del Carnevale di Venezia, menjar pizza i molt més, abans de tornar a agafar el vaporetto per anar a l’hotel al Lido di Jesolo.

Fa molta calor, suem i suem i tornem a beure. Esperant el vaporetto per Lido di Jesolo, passa per davant el creuer Wind Surf.

El vaporetto de l’empresa Marco Polo ens deixa a mitja tarda a Lido di Jesolo, a on ens espera l’autocar per portar-nos a l’hotel Metropol. Hem de pujar les maletes que a Itàlia es sopa aviat. Com no hi ha pasta, però molt bona. A la nit fem una passejada pels carrers d’aquesta localitat turística i ens anem a dormir. Cap a les nou del mati sortim de Lido di Jesolo cap a Florència. Ens hem d’allotjar al Ostello – Camping “Villa Camerata”. Arribem a mig mati i ens instal•lem a les habitacions , nois i noies separats, uns per una escala i els altres per l’altra.

Anem a Florència amb l’autocar, que ens deixa a la vora de l’Arno. De camí hem anat sentit trons i el cel s’enfosqueix. Poc després de deixar l’autocar comença a ploure i tronar i no ho deixa, després d’haver-nos mullat i comprat paraigües ens aixopluguem a la Biblioteca nacional Central di Florència. Estem mullats i famèlics. Després d’esperar-nos una bona estona ens atrevim a sortir i poc després la tempesta torna a la càrrega. Arribem a la porxada del Museu de la Galleria degli Uffizi xops i amb una mica de fred. Ens queda lluitar contra els elements, dinar i començar la visita a la ciutat.

Després de dinar ens veiem per planificar una primera visita a la ciutat. Ens dirigim al Ponte Vecchio, el porc senglar del Mercat de la Palla i el lleó de la ciutat que vol agafar la flor de lis de la torre del Palazzo Vecchio.

Cap a les vuit del vespre hem quedat per anar a sopar a la pizzeria “da i 5 amici”. Davant seu es troba la pizzeria “O’ Vesubio“, famosa perquè va sortir a alguns episodis de la sèrie “Yersey Shore” i conserva algunes peces de roba dels personatges de la sèrie.

Tornem cap a l’alberg de nit, a la llum de la lluna i dels fanal, al costat de l’Arno i amb la música d’una festa que sentim a l’altra riba. L’autocar ens deixa a la porta dels jardins de l’alberg i pugem pel camí, gairebé a les fosques. Com altres vegades veiem cuques de llum voladores i intermitents, que volen i s’amaguen entre les plantes. Ens quedem parlant i jugant a cartes una bona estona a dins i a fora de l’alberg i ens anem a dormir.

Hem passat la primera nit a l’alberg i a alguns ens han atacat els mosquits, això és una selva humida i calenta. Esmorzem i pugem a l’autocar que ens ha vingut a buscar.

Avui hem de fer les dues visites a la Galleria dei Uffizi i a la Galleria della Academia, però abans d’arribar a Florència ens aturarem al mirador del Piazzale Michelangelo. Des d’aquí es veu tota la ciutat estesa a la vora de l’Arno.

La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions d’art més antigues i més famoses del món. La construcció del palau Uffizi va començar el 1560. Cosme I de Mèdici va encarregar a Giorgio Vasari un edifici per a allotjar les magistratures florentines, atès que el Palazzo Vecchio ja s’havia quedat petit. D’aquí ve el seu nom, de “Palau o galeria de les oficines”.  Conté obres d’artistes com Sandro Botticelli, Caravaggio, Leonardo da Vinci, Alberto Durero, Michelangelo Buonarroti, Tiziano, Tintoretto, Rubens, Rembrandt, Goya, Velazquez o El Greco.

Quan sortim de la Galleria dei Uffizi cau un Sol de justícia que t’atrapa i et fixa a les pedres del terra. Com podem ens arrosseguem fins a l’ombra i quedem per anar a dinar pizza i connectar-nos al wifi local per enviar missatges i connectar amb la família. A la tarda hem de visitar la Galleria della Academia i el seu habitant més conegut, el David de Michelangelo.

Hem vist el David des de tots els angles possibles i ens hem comparat amb la seva mida. Hem tingut temps de fer amistat amb una jove americana que dibuixa el David. A la sortida torna a ploure i ens hem de refugiar a prendre un suc de taronja, abans de tornar al Mercat de la Palla, el Ponte Vecchio i el Palazzo Pitti.

A la tarda alguns han comprat un joc de cartes  i altres trucs a una botiga de màgia propera a la pizzeria a on anem a sopar. Al costat de la pizzeria “da i 5 amici” es troba la botiga Bartolucci especialitzada en joguines de fusta, Pinotxos, maquetes i coses semblants. Avui juga la Selecció i compartim restaurant amb un altre grup d’adolescents catalans. L’altre grup bé, però la selecció perd el seu primer partit per 1 a 5, davant de la selecció holandesa. Ens anem cap a la Santa Croce per agafar l’autocar. Una vegada a l’alberg cerquem la presencia de cuques de llum i trobem moltes. Sergio agafa una i les bateja com “Tilantes”. De prop semblen petits escarabats d’uns pocs mil•límetres de llarg.

Al matí recollim les habitacions i baixem les maletes per anar cap a Pisa. Ja es hora que ens acomiadem de l’alberg que hem compartit amb els ocells, les cuques de llum, els mosquits, un grup de noies franceses, algunes famílies amb nens petits i diversos joves més.

Arribem a Pisa a mig matí per fer les fotos típiques aguantant o empenyent la torre. També aprofitem per menjar un gelat i dinar.

Tornant cap a l’autocar per anar a Civitavecchia hem d’esperar el pas d’un tren de rodalies.

A les quatre sortim cap al port a on hem d’embarcar. Fem unes hores de carretera fins arribar a la tempesta. Al començament es aigua i poc després es transforma en calamarsa que deixa blanca la carretera. Arriba un moment en que no es veu gens ni mica i l’autocar ha de reduir la marxa i fins i tot aturar-se. Arribem al port deCivitavecchia encara amb la tempesta. El nostre vaixell s’ha endarrerit una mica i encara no ha arribat. Quan comencem a pujar es de nit.

Conduit per un remolcador el Cruise Roma surt del port i es va allunyant, deixant darrera les llums de la costa. Cap al sud es veu una tempesta, els llamps cauen molt lluny i no se sent res, però en la foscor es veuen molt bé. Alguns cauen a la superfície del mar (O de terra, que no es pot precisar molt bé) i altres es desplacen entre els núvols. A més del sopar la nit ens ofereix discoteca, nous amics i passejades per dins i per coberta, amb la fresqueta de la nit. Alguns han decidit veure l’entrada del vaixell al port de Porto Torres, a Sardenya, a on fa una escala cap a les set del matí. Uns altres també s’han proposat veure sortir el Sol, però els núvols no ho permeten. El matí repararà la son de molts de nosaltres.

Cap a les vuit del vespre arribem a Barcelona. A l’entrada del port ens espera la barca del pràctic que ha d’aparcar aquest monstre de milers de tones. Abandonem el vaixell i pugem de nou a l’autocar i ens acomiadem del conductor, que ha de tornar a casa. Un company seu ens retorna a Barberà. El viatge s’ha acabat, però tornem contents, amb ganes de veure a la família.