Fer de pescador a La Fosca

…, una casa de colònies situada al poble de Palamós, el dia 17 de juny i van tornar el dia 19.

La nit anterior molts van dormir intranquils i desvetllats, fins al punt de que alguns van portar la motxilla del cole, amb la carpeta i algun llibre, en lloc dels entrepans, la crema solar i la gorra, però al final tothom va tenir amb que fer un most a mig matí. La Fosca es també el nom d’una cala molt maca de Palamós.

Els protagonistes d’aquesta història ocupaven la tercera planta de l’edifici, entre els monitors i el personal de la casa, a la quarta planta, i els nens d’una escola francesa, a la segona. Els que van tenir més sort disposaven de balcó amb comunicació amb les habitacions dels companys. A la nit arribaven des de lluny les remors d’aquestes comunicacions que es colaven per les finestres obertes. El quadre es completa amb un pati de sorra i enormes eucaliptus, per perfumar l’aire amb fragàncies anticatarrals, i una piscina no ben bé olímpica. A l’exterior la resta del mon, alguna masia el raval, el poble, el port i la immensitat de La Mediterrània. D’aquest port surt una gran part del peix de platja que es menja a Catalunya, anxoves i gambes incloses.

El dilluns a mig matí van arribar a la casa que ja estava ocupada per un grup de nines i nins de l’escola La Bressola de Perpinyà. El sistema d’estudis francès acaba la primària al que nosaltres anomenaríem cinquè, per la qual cosa els alumnes del centre convivien amb nens i nenes de 3 a 11 anys, rossos la majoria i molts amb unes galtes rodones i vermelloses que feien goig de veure. Aquest centre del país veí forma part d’una xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya Nord, amb contracte amb l’Estat Francès des de 1995 i el suport de la Generalitat i altres institucions franceses i catalanes.

Desprès de menjar-se l’arròs i el pollastre tota la colla, amb els seus monitors, va anar caminant fins al port de Palamós a on van poder veure les diferents parts, l’esportiva, la pesquera i la comercial, a on de vegades es pot veure algun creuer ancorat, i que ara traginava carregant estelles de fusta, procedents dels municipis de Fogars de la Selva, Tossa de Mar, Tordera, Fonteta, Foixà, Mont-ras i Jafre, per portar cap a Itàlia. A algunes barques de pesca descarregaven caixes de peix i una de les monitores va aconseguir un peix gat per poder tocar-ho i comprovar com la seva pell es suau anant cap a la cua i aspra anant cap a l’ull. Alhora carregaven fins a 2.000 litres de gasoil marí per tornar a sortir a la matinada.

Després de passejar pel port van anar a veure la subhasta del peix. Des d’uns vidres es podien veure les grades a on seuen els compradors i al mig la cinta que mou les caixes de peix amb gel. A la pantalla apareix el nom de la barca que ha portat les caixes, el tipus de peix, el pes i el preu de sortida. El preu comença a baixar, fins que un del compradors prem el botó, per que el sistema electrònic l’identifiqui. A llavors, a la pantalla apareix el nom del comprador que se l’ha quedat i el preu final i la cinta torna a rodar i es subhasta una altra caixa.

Aquella tarda també van visitar el Museu de la pesca a on es pot veure una palangrera de fusta i tot tipus d’estris de la pesca tradicional amb les seves arts majors i menors. Xarxes, hams, nanses i les maquetes dels vaixells d’arrossegament i encerclament.

Per acabar la tarda es van quedar a la platja remullant-se a unes aigües netes i lleugerament fredes. Cap a les 7 de la tarda tornaven a la casa cercant un merescut descans i les reparadores mongetes verdes amb patates i les hamburgueses amb que van sopar aquell dia.

Després de sopar els monitors els esperaven per fer el joc de nit amb les llanternes enceses. La cosa anava de portar macarrons d’una banda a l’altra del camp d’herba. L’equip que aconseguís transportar més quantitat guanyava i l’equip verd i el groc s’afanyaven a amagar-se el macarrons i a escorcollar als jugadors de l’equip contrari que aconseguien aturar. Tant anar amunt i avall era prou divertit, però molts dels macarrons es perdien entre l’herba segada. En opinió d’una confident potser ella no havia entès les regles del joc, però li semblava que o no s’havia jugat bé o s’havien fet trampes. Tot és possible, fins i tot que el menjar de tots els menjadors escolars estigui fet a la mateixa cuina, tingui el mateix gust i estigui molt bo. És una altra teoria de la mateixa confident.

Cap a les 12 de la nit, o les zero hores del dimarts, van anar a dormir, bé això els van dir els professors però la intenció dels infants i d’alguns joves era molt diferent. Per ells es tractava de no dormir gaire, xerrar de tot en grans quantitats, encara que fos “irrellevant” (Rubén ja ho entén), esgotar varies vegades la bateria del mòbil, jugar a pòquer, això si, sense fer gaire soroll. Al matí alguns estaven desperts perquè no havien dormit gaire, es a dir no feia gaire que s’havien dormit i el cos humà aguanta molt quan és jove.

Esmorçar i dividir la tropa. Uns cap a Palamós i els altres fent tallers a La Fosca. Els tallers tenien a veure amb els aquaris, o més aviat amb els peixos i altres animals que viuen a diferents entorns marins, els pelàgics, els bentònics, el congre, el cranc ermità, el cogombre de mar i molts d’altres. També van fer un taller anomenat tots a bord per treballar termes mariners i controlar una petita barca que passava per tota mena d’esdeveniments meteorològics i havia de recollir el peix. El tercer taller va ser el de nusos, el pla, el de pescador i el fix.

Al port de Palamós, més aviat a la cuina de l’Espai del peix, van fer un fumet amb alls, tomàquet, congre, rap i maires. Amb aquest fumet i sota la direcció del cuiner es va fer una fideuà amb allioli de la que tothom va gaudir, fins i tot alguns que no van cuinar. Per cert a les maires els hi agrada menjar gambetes de Palamós, com a tothom, i en tenien la panxa plena perquè elles no les ha de pagar a 80 euros el quilo.

A la tarda tot el grup va anar de La Fosca a La Fosca, es a dir, de la casa de colònies fins a la cala. El mar estava una mica mogut i els surfaires remaven cap dins amb la tabla per deixar-se anar per l’onada i intentar continuar drets a sobre de les dues. Vorejant la platja van anar sota el comandament dels monitors a una zona de roques de fàcil accés i es van disposar a remullar-se els peus, sense arribar als genolls per remoure la sorra i gratar les roques, cercant per les esquerdes crancs i cargols.

La sort i l’esforç dels exploradors van posar a les safates de plàstic crancs, crancs ermità, cargols, lapes, una estrella, un immens cogombre de mar de 25 centímetres de llarg, enciam de mar i altres algues. Com que el mar no els oferia gaire seguretat el bany a la tarda va ser a la piscina que van cedir, en part, als petits catalans del nord.

Després de sopar els monitors van muntar la discoteca i tots empolainats d’una o d’una altra manera van anar a ballar. Les llums i les còreos van escalfar l’ambient al ritme del “Gangnam Style” i de Paquito el Chocolatero.

A dos quarts d’onze és una mica aviat per anar a dormir i bona hora per anar al poble a la recerca d’un lloc a on menjar un gelat. L’ambient es troba al costat del port i de la baixada del canó. La gelateria s’omple i molts ataquen amb la vainilla, la xocolata i tot tipus de fruits nedant dins els gelats. De tornada a la casa mitja hora i anar a dormir en silenci, si és que això fos possible, però gairebé ho van aconseguir, 62 nois, tres plantes i una escala i el silenci de prop de les dues de la matinada.

Un èxit tàctic. Aquella nit tothom va dormir millor i a tres quarts de vuit podia caure un llamp o un meteorit i pocs s’haguessin adonat, però era hora de recollir la impedimenta i deixar el camp pel grup de veïns de Sant Cugat que els havien de rellevar cap al migdia. Al matí es van repetir les feines del matí anterior, però invertint els grups, més fumet i babord i estribord.

Ja han tornat i es poden explicar moltes anècdotes i algunes trobades i allunyaments, al camp de lo personal, amanides amb petites ferides, però sembla que van guanyar uns dies d’emocions i amistat.