Per a tots i totes que vivim la docència amb passió, no hi ha res més gratificant que veure com l’alumnat comença a traçar el seu propi camí professional.
És un moment molt especial retrobar-los, com és el cas del Guillem, que ara inicia les seves pràctiques com a futur professor d’Hoteleria i Turisme, sector on la comunicació és fonamental per crear experiències enriquidores.
Avui, en Guillem ens ha demostrat que la comunicació no té límits, només els que nosaltres mateixos ens imposen. En la seva primera classe, impartida en llengua de signes catalana (LSC), ens ha ensenyat que el llenguatge no només es transmet amb la veu, sinó també amb les mans i el cor.
Tot i que hem capturat molts moments d’aquesta sessió, ens agradaria compartir-ne un de molt especial: l’aplaudiment en LSC. Un gest senzill, però profund que ens ha unit sense necessitat de paraules. Tal com deia Saint-Exupéry: “L’essencial és invisible als ulls”, i nosaltres afegim “però es percep amb el cor”.
Professora acompanyant: Silvia Labernia Tomàs
