Avui hem fet un salt al futur. Però no un d’aquells que s’expliquen en un PowerPoint, sinó un d’aquells que es viuen. D’aquells que fan entendre, de cop, que allò que s’estudia no és teoria suspesa en l’aire, sinó una eina que algun dia caldrà saber utilitzar amb les mans, amb el cap i amb criteri.
Per unes hores, l’aula de Turisme s’ha transformat en una gran empresa turística amb ritme propi, decisions que no admeten pausa i aquella pressió sana que recorda que, quan arribi el moment, ningú no donarà les respostes. I com tota empresa seriosa, també haurà d’afrontar una auditoria financera.
I què es trobaran aquell dia? Això és el que ha explicat de forma amena Matias Palomares, economista i tècnic auditor, que ha deixat clar que una auditoria és un mirall: reflecteix el que hi ha, no el que voldríem veure. Ho ha fet amb exemples i situacions que obliguen a pensar, i amb preguntes que no busquen una resposta correcta, sinó criteri.
El punt d’inflexió ha arribat amb el joc final: una situació real, sense xarxa, on l’alumnat s’ha implicat de ple per defensar el seu rol. Una energia que només apareix quan l’aprenentatge es viu i no només s’explica.
La sessió ha passat volant i volem agrair al nostre ponent haver-nos acostat una mica més a aquell futur que no s’improvisa, un futur al qual només s’arriba amb el coneixement que anem teixint cada dia, punt a punt, fins que un dia descobrim que ja en formem part.
Professora acompanyant: Carmen Yeste Castaño
