“Desdichados los pobres de espíritu que no conocen ni el trance de la belleza de la lengua”.
Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.
Aquest és un d’aquells llibres que t’arriben per casualitat. I, sense esperar-ho… sorpresa! És un d’aquells petits tresors que agraeixes haver trobat. Pàgines plenes de reflexions que no deixen indeferent.
A continuació us deixo un fragment en què Paloma, la peculiar protagonista, reflexiona sobre la Gramàtica. Fantàstic! Llegiu-lo i us animo a opinar sobre la següent pregunta: Per a què serveix la gramàtica?
Referència bibliogràfica:
Barbery, M. (2010): L’elegància de l’eriçó. Grup 62. Barcelona. 312 p.
