Iniciem la recta final del curs 2020-21, l’any del desè aniversari del nostre centre i alhora d’un curs marcat per la pandèmia. Sense oblidar-nos, endemès, d’un canvi de direcció al mes de gener. Per tot plegat ha estat un curs especial i únic.
Sembla que fos ahir quan un grup de set docents van entomar la directriu del Departament d’Educació per crear un nou institut a Lliçà d’Amunt. Va aparèixer l’Institut de Lliçà II i després de diferents informacions i expectatives, es van ubicar a les antigues instal.lacions del que havia estat l’escola Països Catalans i l’escola Martí i Pol. Els primers cursos, vam conviure amb algunes entitats culturals al mateix edifici fins que a mida que vam anar creixent en volum, les entitats van haver de canviar de lloc.
Sabíem que tindríem carta blanca per poder canviar el nom del centre i deixar de tenir el nom administratiu que es dona per defecte quan es crea un centre educatiu nou. Era un repte compartit amb l’alumnat: triar un nom que ens identifiqués. Va començar a sonar el d’una dona poc coneguda. La Bea ens va explicar qui va ser Hipàtia d’Alexandria i ens en vam anar enamorant. Els qui vau viure l’etapa, recordeu la revista sempre oberta per la mateixa pàgina…
Quan vam dir el nom que havia sortit guanyador, vam haver d’explicar qui era Hipàtia i per què ens hi sentim identificats i amb els anys, veiem que ara ja només hem de dir “som els de l’Hipàtia” i ja ningú ens demana que tornem a repetir el nom.
Ja han passat 10 anys i per les nostres aules han passat nois i noies que s’han convertit en ciutadans del món, també professors i professores que han deixat la seva empremta en el tarannà del centre i que han estat clau per definir la nostra filosofia: ajudar a formar persones.
Des d’aquestes línies volem agrair a totes les famílies que han confiat en nosaltres per l’educació dels seus fills i filles en una etapa tan determinant com és la secundària. A totes les mares i pares que d’una manera més compromesa han destinat el seu temps i esforç a constituir la nostra AMPA, les Comissions de Comiat de 4t, a les àvies i avis del Casal que han fet de jurat a les festes lluïdes de carnestoltes i també ens han aportat experiències… i amb els qui hem conviscut durant tot aquest temps.
La nostra idea era celebrar el nostre 10è aniversari a final de curs i oferir un espai de trobada per tothom que forma part o ha format part del projecte Hipàtia, els que hi som, antics alumnes, antics professors i famílies, per recopilar experiències i vivències compartides. Imaginàvem una gran arrossada al Parc del Tenes, del nostre Tenes, amb actuacions musicals, parlaments, abraçades i plors d’alegries. I no volem renunciar a aquesta il.lusió…
No obstant, l’actual situació COVID, tot i que millora cada dia, no ens permet portar a terme la festa que realment ens agradaria, on la proximitat i els lligams personals són imprescindibles per una celebració com aquesta.
Per aquest motiu hem decidit posposar la celebració a l’octubre on, esperem, es pugui fer ja de manera familiar i propera. Aprofitarem aquesta trobada per rendir homenatge a la promoció del curs passat que no va poder celebrar la seva pròpia graduació. Esteu tots i totes convidades, us hi esperem!
De moment podeu obrir boca amb el logo guanyador del concurs creat especialment amb motiu del 10è aniversari, on el guanyador ha estat l’Oriol Pi, del 3rA.
És una celebració que vam començar a deixar entreveure amb la imatge de la portada de l’agenda que hem estat fent servir durant aquest curs. Els 10 anys del centre els hem anat respirant de manera molt subtil, amb les fotografies que tenim penjades al passadís gràcies a la Carme, quan els docents nous han fet aportacions i els més veterans hem pogut aportar l’experiència ja viscuda entre aquestes parets o fora del centre, quan hem pogut tenir contacte amb famílies novament perquè han decidit tornar a formar part de l’Hipàtia novament… Hi ha tants moments en què podem percebre que tot i que és breu, però molt intens, l’Hipàtia va començar a caminar d’una manera molt precària i gràcies a la comunitat educativa, és el que és ara.
Moltes gràcies a les persones que han cregut en el projecte i que ens han ajudat, o ens han ofert les bastides per a poder créixer. Gràcies a totes les regidories de l’Ajuntament estan amb nosaltres dia a dia, a totes les entitats del municipi, al CRP, l’EAP, associacions i ONGs, conferenciants i experts… i a totes les persones que d’una manera o altra, ens han ajudat i ens ajuden a fer créixer ciutadans i ciutadanes del món.
Des del Lliçà II a l’Hipàtia d’Alexandria, han passat moltes coses. Hem tingut oportunitats d’aprenentatge positives i negatives, hem rigut i hem plorat i sobretot hem après els uns dels altres.
Ens podrem retrobar i celebrarem a la nostra manera, tot això que ens fa ser tan grans! Perquè a l’Hipàtia, l’institut som la gent!
