El passat divendres, dia 18 de novembre, els alumnes de 4t d’ESO van anar a una de les localitats d’interès geològic més importants d’Europa pel que fa a l’estudi de les roques ígnies plutòniques i filonianes: el camí de ronda litoral entre les platges de S’Agaró i Sa Conca, a Sant Feliu de Guíxols.
L’activitat la realitzen tots els alumnes de quart i no només els alumnes de la matèria optativa de Biologia i Geologia perquè es fa conjuntament amb les àrees de matemàtiques i de llengua castellana. L’objectiu és recollir dades per a l’elaboració d’un article científic.
Al camí de ronda i a les seves immediateses fins al mateix nivell del mar afloren roques ígnies plutòniques que van cristal·litzar a partir del magma que es va produir en les etapes post-orogèniques de la serralada de plegament Herciniana, a gran profunditat a la litosfera. El desmantellament de la serralada per erosió i els moviments tectònics posteriors han permès que aquestes roques aflorin actualment arran de mar. La roca predominant en tot el recorregut és una granodiorita biotítica porfírica, formada principalment per plagiòclasi, biotita, quars i grans cristalls de feldspat alcal·lí. Aquesta roca no és del tot homogènia, sinó que en certes àrees es troben concentracions de minerals foscos (la roca rep aquí el nom de quarsdiorita). També hi ha un sector, al principi de l’itinerari, on aflora granodiorita biotítica de textura granuda (sense els grans cristalls de feldspat alcal·lí), amb una heterogeneïtat textural de caràcter puntual de tipus pegmatític.
La granodiorita biotítica porfírica es troba tallada per dics de composició similar intruïts a la roca quan aquesta ja es trobava cristal·litzada i en procés de refredament, segurament en etapes tardanes de l’evolució del mateix batòlit. Es tracta de pòrfirs granítics o tonalítics amb vora de refredament als marges (amb textura microcristal·línia o vítria) i escassa cristal·lització a les zones centrals (textura porfírica). També s’observen dics de colors molt clars (groc-beig blanquinós) formats per roques ígnies leucocràtiques amb textura aplítica. Es tracta d’intrusions a alta pressió produïdes durant l’etapa neumatolítica del batòlit. Finalment, i sense relació genètica amb les roques ígnies de caràcter àcid anteriors, es troben nombrosos dics de lampròfir, roca de color verd-negre, que tallen el batòlit. Aquestes roques es van formar a partir d’un magma bàsic d’origen mantèl·lic que va intruïr el batòlit en una edat molt més recent.
Els alumnes van cartografiar totes aquestes roques, orientant convenientment els dics amb la brúixola, al llarg de tot el recorregut. La cartografia de detall permet interpretar convenientment l’edat relativa dels diferents cossos intrusius. Alhora, els alumnes han hagut de prendre dades d’orientació de les diferents diàclasis que afecten les roques. A primer cop d’ull semblen existir dos feixos principals de fractura, però serà el tractament gràfic de les dades recollides el que permetrà determinar tant el nombre de feixos com les orientacions principals i l’angle que formen. Per a representar gràficament les dades, els alumnes tenen la possibilitat d’utilitzar una aplicació ad-hoc (GeoRose) o fer-ho manualment a partir d’una falsilla circular.
Els alumnes han de realitzar altres tres estudis de caràcter estadístic. En primer lloc, han d’estudiar la freqüència de mides dels grans cristalls de feldspat alcal·lí presents a la granodiorita biotítica porfírica. En segon lloc, els alumnes han de determinar la proporció de superfície mineral per a cadascun dels 4 minerals presents (quars, biotita, feldspat alcal·lí i plagiòclasi) utilitzant dos mètodes de mostreig diferents. A part de treure conclusions en relació a la roca des d’un punt de vista petrogràfic, també han de discutir els resultats obtinguts per a comparar els dos mètodes de mostreig utilitzats. Finalment, en tercer lloc, els alumnes han d’aplicar altres dos mètodes de mostreig diferents per a determinar la proporció de cristalls minerals de cadascuna de les espècies minerals. Han de comparar els resultats obtinguts per mitjà de cada mètode i, de manera opcional, també poden comparar i interpretar els resultats de proporció de superfície mineral i d’abundància cristal·lina.
Els alumnes hauran de redactar un article científic sobre l’estudi realitzat tot incorporant les dades petrològiques treballades a les pràctiques de laboratori de Biologia i Geologia.
El dia va començar amb fort vent de Llevant que va dificultar la primera presa de contacte amb el treball, però sortosament la intensitat del vent va disminuir a mig matí i vàrem poder gaudir d’un dia de treball ben assolellat i sense ni fred ni calor.
El treball es realitza en grup. Cada grup està format per un o dos alumnes que cursen la matèria de Biologia i Geologia, que esdevenen els coordinadors del projecte, però l’estudi principal és de tipus estadístic, i resulta en part circumstancial que l’objecte d’estudi siguin les roques. La redacció de l’article i el llenguatge científic han de seguir els estàndards propis de qualsevol article publicat en una revista científica especilitzada.
