A la matèria optativa de Biologia i Geologia, els alumnes de 4t d’ESO hem estudiat geologia (1r trimestre) i biologia (2n i 3r trimestres). El bloc de biologia s’ha subdividit en 3 grans apartats: genètica, evolució i ecologia. A Ecologia hem après com d’importants són els factors biòtics i abiòtics que caracteritzen el nostre medi i com aquests factors poden condicionar la vida i l’estructura de l’ecosistema.
Els factors abiòtics són variables físiques o químiques que caracteritzen el medi i condicionen la presència o viabilitat de les diferents espècies d’organismes, com la temperatura, la humitat, el pH, la salinitat, etc. Els factors biòtics es defineixen a partir de les interaccions intraespecífiques i interespecífiques que es produeixen dins d’una població o entre poblacions d’una comunitat, respectivament. Així, l’accés a l’aliment, presència de predadors, de paràsits, la competència per l’aliment o l’espai, etc., condicionen la presència d’unes o altres espècies en el medi.
Les espècies que tenen un gran marge de tolerància a diferents valors per als factors biòtics i abiòtics que caracteritzen l’ecosistema s’anomenen euribionts, i es consideren generalistes, en el sentit que són capaços de viure en condicions diverses i canviants. En canvi, s’anomenen estenobionts els organismes que tenen uns requeriments ecològics molt determinats i que no toleren variacions en els factors biòtics i abiòtics que els condicionen.
L’espai multidimensional definit pels intervals de tolerància del conjunt de variables o factors ecològics que condicionen la presència d’una espècie rep el nom de nínxol ecològic. En el cas dels organismes euribionts, el nínxol ecològic és més gran que en el cas dels organismes estenobionts, de manera que petites modificacions del medi provocades, per exemple, per la contaminació o l’alteració antròpica del medi pot fer que desapareguin certes espècies estenobionts habitualment comunes en condicions normals i que, en canvi, sobrevisquin les espècies més generalistes.
Tenint en compte això, és possible utilitzar dades de presència o absència de determinades espècies per a valorar la qualitat ambiental de l’ecosistema. Així, la presència d’un insecte aquàtic estenobiont que només pot viure en aigües netes i ben oxigenades indicarà que el medi gaudeix de bona salut, mentre que si aquest insecte no és present, segurament indicarà que les aigües pateixen una disminució d’oxigen degut a una eutrofització important com a conseqüència de la contaminació.
Alguns ésser vius són especialment sensibles a les variacions de determinats factors ecològics (el marge de tolerància de l’espècie a aquest factor és molt reduït). Es parla de factors limitants. Si es coneixen quins són els factors limitants de determinades espècies estenobionts, els ecòlegs poden utilitzar la seva presència o abundància com a indicadors precisos de les condicions ambientals en relació a factors ecològics específics.
Els alumnes de quart d’ESO de l’institut Hipàtia treballarem a partir de la setmana vinent en l’anàlisi hidromorfològica i biològica del riu Tenes al pas per Lliçà d’Amunt amb l’objectiu d’aplicar els coneixements assolits a la matèria sobre ecologia. Dins del marc del projecte de centre Apadrinem el riu Tenes, els alumnes de 4t d’ESO guiarem, també, els alumnes de primer d’ESO que, també en el marc de la matèria de Biologia i Geologia, estudiaran i identificaran els macroorganismes presents al riu.
Els alumnes de 4t d’ESO utilitzarem l’aplicació RIU.net per a ajudar-nos en la nostra recerca. Així, col·laborarem, també, en el projecte del grup d’investigació internacional Freshwater Ecology and Management (FEM) dependent del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.
L’App Riu.net serà la nostra eina principal de treball per dur a terme l’anàlisi del riu. El procediment que fa servir l’App és el format de guia – preguntes per determinar les característiques hidromorfològiques i ecològiques del riu, com el tipus de riu, la velocitat i profunditat de l’aigua, el grau de modificació antròpica, la fauna i la flora que presenta, els diferents tipus de roques, el nivell de contaminació, etc.
L’aplicació ofereix un diagnòstic de l’estat de salut del Tenes i, a més, ens dóna l’oportunitat de poder aprendre quins són els diferents tipus de rius en aspectes físics, com es poden tipificar, com és la seva dinàmica, quins problemes ocasiona l’activitat humana i, sobre tot, quins organismes viuen als diferents tipus de riu, com s’identifiquen, classifiquen, quina és la seva tolerància als diferents tipus de contaminació, etc… Amb tota la informació que es pot recollir en aquest estudi i seguiment es podran desenvolupar futurs estudis científics.
Els alumnes de 4t d’ESO ja hem començat ha utilitzar l’App Riu.net. Amb aquesta, a classe, s’ha passat un test de qualitat hidromorfològica que els alumnes vam poder realitzar amb els coneixements previs del riu i d’aquí a uns dies està previst que els alumnes de 4t i 1r d’ ESO anem al riu a fer una observació de les condicions de vida dels animals que s’hi troben. Aquesta informació de l’ecosistema es transferirà a l’App per a incorporar-la a la base de dades de la FEM, contribuint així a una investigació d’àmbit internacional coordinada per la Universitat de Barcelona.
Aquest article ha estat escrit per: Paula Álvarez, Elsa Curado, Marc Sañé, Marc Porcar, Eliud Delgado, Laura Rodríguez i Sergi Gamazo.
