Els alumnes de 1r d’ESO han sortit al camp a les immediacions del riu Tenes durant les hores de Biologia i Geologia amb l’objectiu d’observar, fotografiar, identificar i descriure els invertebrats presents als entorns rurals i naturals de Lliçà d’Amunt.
El professor de Biologia i Geologia els ha acompanyat amb l’objectiu d’ajudar-los a trobar el màxim nombre d’espècies diferents. Així, els ha explicat que és més fàcil observar insectes voladors durant les hores de Sol d’un dia radiant, mentre que els invertebrats nocturns que necessiten una certa humitat serà més fàcil trobar-los a ple dia amagats sota pedres grans i planes. També és fàcil trobar certs organismes entre l’escorça i la fusta mig descomposada dels arbres caiguts.
Els alumnes han fet fotografies dels animals invertebrats que han trobat i, una vegada al laboratori, els han classificat i han determinat les característiques taxonòmiques de cada grup.
A continuació us compartim el resultat (tot i que hi ha altres grups d’invertebrats que no apareixen descrits, són poc significatius, de manera que els alumnes han estudiat només els més importants):
TIPUS PORÍFERS
Són les esponges de mar. Constitueixen un grup molt primitiu que té poc a veure amb la resta de grups animals. Tenen el cos amb forma de sac totalment perforat que constitueix un eficient sistema de filtració per a alimentar-se. Les cèl·lules no es troben organitzades formant teixits. Com que són marins, els alumnes de l’Hipàtia no han pogut trobar cap exemplar per a fotografiar.
TIPUS CNIDARIS
Són les meduses, les anèmones, les gorgònies i els coralls. Es tracta d’un grup primitiu amb simetria radial i forma de sac. Les cèl·lules es troben organitzades formant teixits senzills, i és característica la presència de cèl·lules urticants. El cos està proveït d’una boca envoltada de tentacles i d’una cavitat interna. Hi ha dues formes de vida diferent: la medusa (forma lliure i nedadora) i el pòlip (forma sèssil i sedentària). Són animals aquàtics, essencialment marins.
TIPUS PLATIHELMINTS
Són els cucs plans. Alguns són formes lliures (les planàries), però molts són animals paràsits (com la tènia). Els alumnes no han trobat representants d’aquest grup.
TIPUS NEMATODES
Són els cucs cilíndrics sense segmentar. Molts d’aquests cucs són paràsits, i poden crear malalties greus, fins i tot als humans. Els alumnes de 1r no n’han trobat representants.
TIPUS ANÈL·LIDS
Són els cucs de cos segmentat (llombrics i sangoneres). Hi ha representants marins, d’aigua dolça i terrestres. Els anèl·lids terrestres més comuns són els llombrics de terra, i els alumnes les han pogut fotografiar:
Fotografia de la Joana Martínez. És un cuc de terra que es desplaçava d’un lloc a un altre tot just després d’una pluja.
Els llombrics de terra s’alimenten de matèria orgànica present al terra. Contribueixen a remoure el sòl i són molt beneficioses, i és per això que si en trobem les hem de protegir. Cal anar amb compte, perquè són molt sensibles a la calor i a l’exposició directa al Sol!
TIPUS MOL·LUSCS
Els mol·luscs formen un grup molt diversificat que tenen en comú la divisió del seu cos en cap, peu i massa visceral. La massa visceral conté la majoria d’òrgans interns del cos i està recoberta pel mantell, que en alguns grups és el responsable de la secreció d’un esquelet de composició calcària.
Classe Poliplacòfors
Són animals marins protegit per una conquilla similar a la d’una pegellida, però formada per 8 peces articulades.
Classe Escafòpodes
Són mol·luscs marins protegits per una conquilla cilíndrica d’aspecte similar a un ullal d’elefant. Viuen mig soterrats a la sorra.
Classe Gasteròpodes
Són els cargols, els llimacs i les pegellides. Tenen el cos asimètric generalment protegit per una conquilla enrotllada (excepte els llimacs, que no posseeixen conquilla). Hi ha espècies marines, d’aigua dolça i terrestres.
Fotografia de l’Ismael Serrano (gasteròpode).
Fotografia de l’Ainhoa Gutiérrez. Helix aspersa (gasteròpode).
Fotografia de la Marta Garcia. Un altre cargol de terra.
Fotografia de la Yaiza Andrade.
Fotografia de la Monica Monteoliva.
Fotografia de la Georgina Butjosa. Cargol de terra (gasteròpode).
Fotografia de la Dayana Mamani. L’autora l’ha classificat com a Helix aspersa. Es tracta d’un gasteròpode trobat al carrer d’Anselm Clavé després d’una bona pluja.
Fotografia de la Carolina Romera. Aquest gasteròpode ha estat fotografiat al bosc de Palaudàries.
Fotografia de la Paula Flores. Llimac (és un gasteròpode sense esquelet).
Fotografia de la Mònica Monteoliva. Fixeu-vos en els ulls als extrems de les banyes.
Fotografia de la Núria Sañé. Sota les banyes, es poden observar els dos tentacles sensorials.
Classe Bivalves
Mol·luscs proveïts d’una doble conquilla articulada (d’aquí el nom: bi – valves). Són exclusivament aquàtics (d’aigua dolça o marins) i no tenen el cap diferenciat. Alguns són de vida lliure i d’altres viuen fixats a les roques.
Classe Cefalòpodes
Són mol·luscs exclusivament marins amb el cap diferenciat i amb uns ulls molt desenvolupats. Del cap els surten tentacles o peus amb ventoses (d’aquí els ve el nom: cefalo (cap) – podes (potes)). Alguns tenen esquelet extern (nautilus), d’altres intern (sípies i calamars) i d’altres no en tenen (pops). Els pops tenen 8 tentacles, mentre que la resta de cefalòpodes en tenen 10.
TIPUS ARTRÒPODES
Els artròpodes constitueixen el grup més nombrós de tots els éssers vius (més d’un milió d’espècies diferents). Presenten el cos segmentat protegit per una cutícula o esquelet extern (exoesquelet) de quitina, posseeixen extremitats o apèndixs articulats (típicament un parell per cada segment). L’exoesquelet rígid els obliga a mudar periòdicament per poder crèixer. Aquestes mudes van sovint acompanyades de canvis estructurals que anomenem metamorfosi. Aquesta pot ser simple (les larves no són significativament diferents als adults. És típic que només els adults tinguin les ales totalment desenvolupades) o complexa (les larves són molt diferents als adults. En aquest cas, la larva pot tenir forma d’eruga i convertir-se després en una papallona o en un escarabat).
Classe Miriàpodes
Són els centpeus i els milpeus. Tenen el cos dividit en cap i tronc, que està format per nombrosos segments. Els centpeus no tenen realment 100 peus, però tenen clarament menys potes que els milpeus, que tampoc en tenen 1000! En realitat, els centpeus posseeixen un parell de potes a cada segment, mentre que els milpeus en tenen dos parells.
Fotografia de la Paula Flores. Milpeus localitzat al patinòdrom.
Classe Aràcnids
Són les aranyes, els àcars i els escorpins. Tenen el cos dividit en cefalotòrax i abdomen, i posseeixen 4 parells de potes. Una altra característica que els diferencia de la resta d’artròpodes és que no tenen antenes.
Fotografia de l’Ismael Serrano. Tots els aràcnids tenen 4 parells de potes. A més, es poden veure dos palps sensorials davant dels ulls.
Fotografia de l’Abel Fernández. El cos de les aranyes està dividit en dues parts: el cefalotòrax i l’abdomen.
Fotografia de la Georgina Butjosa. Aquesta aranya té un abdomen realment prominent.
Fotografia de la Noelia Hernández. L’aranya va ser localitzada al carrer Roure. Aquesta aranyeta és molt comuna, i fa petits salts.
Classe Insectes
Els insectes tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen, i posseeixen típicament 3 parells de potes. També tenen 2 parells d’ales, però alguns grups poden haver perdut un parell d’ales o ser àpters. Són animals terrestres, tot i que alguns tenen estadis larvaris aquàtics i poden viure sempre vinculats a l’aigua dolça.
Els alumnes han estudiat els principals ordres d’insectes: tisanurs (peixets de plata), efemeròpters (efímeres), odonats (libèl·lules), blatoïdeus (paneroles), isòpters (tèrmits), mantoïdeus (pregadeus), dermàpters (tisoretes), ortòpters (saltamartins), fasmidis (insectes bastó), ftiràpters (polls), hemípters (xinxes), neuròpters (formigues lleó), coleòpters (escarabats), sifonàpters (puces), dípters (mosques), tricòpters (frigànies), lepidòpters (papallones) i himenòpters (abelles i formigues).
Fotografia de l’Adrià Villarreal. Lepisma sacarina (peixet de plata). És un insecte molt primitiu sense ales que busca indrets foscos i humits de casa.
Fotografia de la Yaiza Andrade. Es tracta d’una llagosta de camp (és un ortòpter).
Fotografia de la Yaiza Andrade. Els hemípters com aquesta xinxa es caracteritzen per tenir el primer parell d’ales més curtes que el segon parell.
Fotografia de la Carolina Romera. Es tracta d’un hemípter fotografiat al bosc de Palaudàries.
Fotografia de la Joana Martínez
Fotografia de l’Ismael Serrano. Els pugons són hemípters.
Fotografia de l’Ismael Serrano. Els escarabats com aquesta marieta tenen el primer parell d’ales endurides per a protegir el segon parell d’ales, que és el que serveix per a volar.
Fotografia de la Dayana Mamani. En aquesta fotografia es pot veure el cap (en negre) i les ales endurides, anomenades èlitres (en vermell).
Fotografia de la Lourdes Correa. Es tracta d’una marieta (coleòpter de la família Coccinellidae). Va ser fotografiada al carrer Sant Baldiri.
Fotografia de la Noelia Hernández d’un coleòpter trobat al carrer Roure.
Fotografia de la Yaiza Andrade.
Fotografia de l’Ismael Serrano. Aquest exemplar és una larva de cuca de llum.
Fotografia de la Monica Monteoliva. Aquí podem observar una altra fotografia de la cuca de llum. Aquests escarabats es troben en perill d’extinció perquè la llum dels carrers i de les cases els desorienten (els mascles atrauen a les femelles produint llum d’origen químic).
Fotografia de l’Ainhoa Gutiérrez. Els dípters com aquesta mosca tenen només un parell d’ales. El segon parell s’ha transformat en unes estructures que els proporcionen estabilitat durant el vol.
Fotografia de la Joana Martínez. Fixeu-vos en la típica forma dels dos ulls compostos.
Fotografia de la Monica Monteoliva. Fixeu-vos com aquest dípter té el cap característic del seu grup. Es podria pensar per la seva coloració que es tracta d’una vespa, i és justament el que ha aconseguit aquesta mosca durant l’evolució, que els ocells es pensin que és una vespa i així evitar que se la mengin.
Fotografia de la Monica Monteoliva. Aquesta típula (dípter) és un mosquit enorme però inofensiu.
Fotografia de la Nerea de la Torre. Aquesta arna (lepidòpter) té tot el cos recobert d’esquames que li donen aquest aspecte envellutat.
Fotografia de l’Abel Fernández. Preciosa arna trobada a les immediacions del Tenes.
Fotografia de la Paula Flores. Eruga de lepidòpter trobada a prop del patinòdrom. Els pèls que recobreixen el seu cos són urticants.
Fotografia de l’Hugo Parramon. Les erugues es diferencien dels cucs perquè les primeres tenen el cap ben diferenciat i posseeixen els 3 parells de potes característics dels insectes.
Fotografia de l’Ismael Serrano. Eruga urticant (lepidòpter).
Fotografia de l’Ainhoa Gutiérrez. Abella recol·lectant el nèctar de les flors.
Fotografia de l’Iker Ferrer. La instantània permet observar com l’abella (himenòpter) transporta el pol·len adherit a les potes del darrera.
Fotografia de l’Iker Morales.
Fotografia de la Dayana Mamani. Himenòpter trobat al carrer d’Anselm Clavé. Els himenòpters tenen els dos parells d’ales, però el segon parell té les ales més petites que el primer.
Fotografia de la Noelia Hernández. Es tracta d’una vespa (himenòpter) trobada al carrer Faig, a Can Rovira.
Fotografia de l’Ainhoa Gutiérrez. Les formigues són parentes properes de les abelles, borinots i vespes (són també himenòpters).
Fotografia de l’Abel Fernández. La casualitat de la instantània ha fet que un insecte actual es trobi recolzat sobre una roca que conté foraminífers fòssils (Nummulites) de fa 35 milions d’anys.
Fotografia de l’Ismael Serrano. Aquesta formiga és un soldat (es pot reconèixer pel cap i les mandíbules engrandits).
Classe Crustacis
Són artròpodes amb el cos dividit en cefalotòrax i abdomen com els aràcnids, però a diferència d’aquests, els crustacis posseeixen dos parells d’antenes. Normalment tenen 5 parells de potes, i són aquàtics, d’aigua dolça o marina (crancs, gambes, llamàntols, llagostes, ostracodes…). Unes poques espècies són terrestres, com és el cas de les cotxinilles d’humitat que els alumnes han fotografiat:
Fotografia de l’Àlex González.
Fotografia de la Nerea de la Torre.
Fotografia de la Monica Monteoliva.
Fotografia de la Carolina Romera. Aquest crustaci malacostraci ha estat fotografiat al bosc de Palaudàries.
TIPUS EQUINODERMS
Els equinoderms constitueixen un grup exclusivament marí de simetria pentarradiada i sense cap. Són els eriçons de mar, les estrelles, els cogombres de mar i els crinoids.
****
Els alumnes de 1r d’ESO han pogut constatar que amb prou coneixements i una mica d’atenció, és possible observar i reconèixer nombrosos invertebrats en tan sols una hora de passejada per l’entorn natural més immediat!
