A 1r d’ESO, Hipàtia i Mediterrània es fusionen a les classes de Biologia i Geologia, i la prova és que ha aparegut tot un ecosistema marí a les parets de les aules, on els peixos “neden” lliures sense que predadors i preses entrin en conflicte…
En realitat, els alumnes han estat treballant l’anatomia i la morfologia funcional dels peixos, vertebrats aqüàtics amb respiració branquial i cos fusiforme (hidrodinàmic) proveït d’aletes per nedar i pell generalment recoberta d’escames.
Els peixos no formen un únic grup, sinó que en realitat són 3 classes diferenciades filèticament independents (el nom “peixos” no té validesa científica).
El grup més primitiu és el que forma la classe Ciclòstoms, el representant més popular dels quals és la llamprea. Es tracta de peixos sense mandíbules i amb esquelet cartilaginós, amb la boca envoltada de dents en disposició concèntrica que utilitzen per perforar la pell d’altres peixos, els quals parasiten. Són tant d’aigües marines com continentals.
Els Condrictis són peixos amb mandíbules i esquelet cartilaginós. Presenten aletes parelles i 5 fenedures branquials a cada costat. Són els taurons, les rajades i les quimeres. Tot i que hi ha representants d’aigua dolça, la majoria són marins.
Els Osteïctis o peixos ossis es consideren actualment com a dos grups diferenciats i, per tant, els científics descarten la denominació tradicional. Així, parlen de “Sarcopterigis” (peixos ossis primitius com el celacant i el dipnou) i de “Actinoptegiris” (la resta de peixos ossis).
Els peixos ossis presenten mandíbules i esquelet calcificat. Posseeixen aletes parelles i cos recobert per escames, i les brànquies es troben protegides por uns opercles.
Cada alumne ha dibuixat un mínim de dos peixos d’espècies diferents. Tot i que hi ha algun cas que fa d’excepció a la norma, la majoria de peixos reproduïts viuen a la Mediterrània. D’aquesta manera, també, els alumnes han pogut conèixer alguns dels representants més comuns de les nostres costes.
Tots han dibuixat una sardina. Aquesta espècie presenta una morfologia típica que serveix de mostra per conèixer amb detall com és un peix. El cos està dividit en cap (des de l’extrem del davant fins a l’opercle que cobreix les brànquies), tronc (des de les brànquies i fins a l’anus) i cua (des de l’anus fins a l’extrem del darrera). Presenta aleta dorsal, de vegades subdividida, al dors, dues aletes pectorals, una a cada costat darrera de l’opercle, dues aletes ventrals, al ventre, una aleta anal just darrera de l’anus, i l’aleta caudal, al final de la cua. El conjunt de sardines ha permès crear un bonic banc de peixos a la classe, però els alumnes han dibuixat també diverses altres espècies, que han enriquit l’ecosistema hipatià!
