Estudi de la diversitat i la colonització d’organismes al riu Tenes

Alberto Alba, Núria Amenábar, Andrea Astorga, Carlos Artigas, Carla Garcia, Adrián Pérez, Xavier Romera i Maria Sorolla

.

Els alumnes de l’optativa Biologia i Geologia de 4t d’ESO han realitzat un estudi de la diversitat biològica del riu Tenes al pas per Lliçà d’Amunt i la colonització per organismes microscòpics en portaobjectes instal·lats a dues zones determinades del riu.

.

Objectius

1) Estudiar la diversitat del riu Tenes al pas per Lliçà d’Amunt.

1.1. Aportar informació sobre la macrofauna i les algues macroscòpiques presents al riu.

1.2. Estudiar la meiofauna recol·lectada en una mostra d’algues filamentoses.

1.3. Estudiar la microbiota d’aquesta mostra.

2) Estudiar la colonització microscòpica d’espais verges al riu.

.

Metodologia

1) Col·locació dels vidres

Per a realitzar aquesta estudi es van fixar uns portaobjectes amb fil de niló per col·locar-los a la llera del riu i al safareig exterior que s’alimenta d’aigua de mina.

Per a fer-ho, vam fixar tres i dos portaobjectes amb fil de pescar de forma perpendicular, com es mostra a la imatge. A una punta hi havia un pes metàl·lic.

Per a immobilitzar-los al riu i al safareig, a l’altra punta del fil hi vam lligar una pedra per a què no es mogués i quedés ben fixat.

.

SAFAREIG

Es va decidir col·locar uns portaobjectes al safareig amb l’objectiu de comparar la biota d’aigües corrents (a la llera del riu) amb aigües calmes però renovades (safareig).

Vídeo de col·locació dels portaobjectes al safareig:

LLERA DEL RIU

La segona mostra es va col·locar directament a la llera del riu, aprofitant un pont de pas. Es va situar la mostra just al costat del tronc caigut al riu.

2) Recollida de les mostres

Al cap de 15 dies es va procedir a la recol·lecció dels vidres.

Els portaobjectes del safareig estaven desmuntats al terra, i els vidres estaven trencats, per tant, aquestes mostres van quedar inservibles.

En canvi, els vidres col·locats al riu al costat d’un pont (coordenades 41.6N – 2.2E) encara es trobaven al mateix lloc, i estaven coberts d’algues. Vam treure les mostres de l’aigua, les vam posar en unes safates amb aigua de riu perquè els éssers vius sobrevisquessin i els vam portar al laboratori per a estudiar-los.

.

3) Estudi dels organismes

a. Macrofauna: es va observar in situ.

b. Meiofauna: observació amb lupa binocular al laboratori.

c. Microfauna: observació amb microscopi al laboratori.

.

Resultats

MACROBIOTA

S’ha pogut observar la presència d’un cranc de riu Austropotamobius pallipes lusitanicus (crustaci de la família dels Astàcids).

També s’han pogut observar al tram del riu estudiat algues filamentoses.

.

MEIOFAUNA

Cucs anèl·lids oligoquets

S’han trobat anèl·lids (cucs segmentats) del grup oligoquets (presenten poques setes, que els permeten desplaçar-se).

.

Artròpodes aràcnids àcars

S’ha trobat un exemplar d’aràcnid. Els aràcnids són tots terrestres, tot i que alguns poden viure en medi aquàtic, havent de sortir a la superfície per respirar (transporten una gota d’aire adherida al seu cos). En aquest cas es dubta si no es tracta d’un àcar que ha caigut a sobre de la mostra.

.

Artròpodes insectes dípters

S’han trobat pupes de mosquit (a punt de convertir-se en adults).

.

Artròpodes insectes tricòpters

S’han trobat nombroses larves de tricòpter, amb les seves característiques càpsules que fabriquen per protegir-se.

.

Artròpodes insectes efemeròpters

S’han trobat també nombroses larves d’efímeres.

.

MICROBIOTA

Protoctistes Algues Diatomees

.

Protoctistes Protozous Vorticella

.

Protoctista Protozou Euplodes

.

Altres protoctistes ciliats epífits

.

COLONITZACIÓ D’ESPAIS VERGES

Un dels processos biològics que estudia l’ecologia és la colonització d’ambients verges per part dels éssers vius i com les espècies colonitzadores van essent progressivament substituïdes a mesura que augmenta la complexitat de l’ecosistema (un exemple seria l’estudi de la colonització progressiva d’una illa volcànica acabada de formar fins arribar a formar-se tot un nou ecosistema).

Els ecosistemes aquàtics són molt més ràpids que els terrestres. Així, per formar-se un bosc madur calen centenars d’anys, mentre que en un medi aquàtic la formació d’un ecosistema complexe pot ser qüestió de mesos o pocs anys (Valldeperas, 2015).

La primera especie que colonitza el medi verge canvia les característiques físiques i químiques facilitant la incorporació al medi d’altres especies més complexes. Quan les interaccions han arribat al màxim punt de complexitat, es parla de clímax.

Es pot donar el cas que la situació de clímax quedi alterada per pertorbacions físiques, químiques o biològiques.

Al cap de 15 dies d’haver introduït els portaobjectes al riu, s’ha pogut observar una primera colonització dels vidres per diatomees i bacteris que tapissen els vidres, i altres protozous que sobresurten d’aquest tapís.

.

Conclusions

1) S’ha realitzat una anàlisi molt preliminar de la diversitat del riu Tenes al pas per Lliçà d’Amunt a partir de la observació directa en el moment de la recol·lecció dels portaobjectes i de l’observació d’una única mostra recollida del riu.

1.1. Com a macrobiota s’ha reconegut l’existència de crancs de riu i d’algues macroscòpiques filamentoses.

1.2. S’ha detectat la presència de meiofauna diversa associada a les algues filamentoses i consistent en larves aquàtiques de diversos insectes (dípters (mosquits), tricòpters i efemeròpters), anèl·lids oligoquets i algun aràcnid possiblement al·lòcton.

1.3. La microbiota observada tant associada a les algues filamentoses com present als portaobjectes és diversa, constituïda essencialment per protoctistes autòtrofes (diatomees) i protoctistes heteròtrofes (principalment protozous ciliats com Vorticella i Euplotes).

La presència de larves de tricòpter podria ser indicador d’un estat de salut de les aigües òptim.

2) L’exposició de portaobjectes de vidre perfectament nets a la llera del riu durant 15 dies ha permès mostrar que durant aquest temps diversos organismes han estat capaços de colonitzar l’espai verge que constitueixen les superfícies de vidre:

– Tot i que no destaquen com a conseqüència de la seva mida i l’absència de mitjans òptics de qualitat, s’intueix la presència d’un film bacterià que recobreix tota la superfície.

– Sobre aquesta primera catifa bacteriana se situen de forma molt evident agrupacions de diatomees (algues unicel·lulars fotosintètiques), ocupant un segon nivell de distribució sobre el vidre.

– En un nivell superior, es troben protozous ciliats pedunculats que s’adhereixen als substrats inferiors però que es projecten cap amunt. En aquest tercer estrat es troben també altres protozous ciliats mòbils.

Aquest experiment ha permès demostrar com els éssers vius són capaços de colonitzar ràpidament espais verges. S’interpreta que el primer estrat bacterià ha estat el primer en colonitzar l’espai, modificant localment les condicions físico-químiques per permetre en segon lloc la proliferació d’organismes productors (les diatomees). En una tercera etapa, els protozous ciliats heteròtrofs han colonitzat el tercer estrat considerat.

.

Bibliografia

F. Xavier Valldeperas. Fotobloc de Biologia i Geologia <http://blocs.xtec.cat/fotoblocbiogeofxv> (Consulta: maig 2015).