Els alumnes de 3r d’ESO han començat avui al Laboratori de Ciències la pràctica 12 de Biologia i Geologia “Dissecció d’un encèfal”, i ja van 5 disseccions:
A la pràctica 7 es va disseccionar un verat (un peix similar a una sardina però més gran i consistent) per a estudiar l’organització interna del cos. Els alumnes van poder reconèixer les brànquies, el cor, els ronyons, les gònades (van aprendre a diferenciar un mascle (amb testicles) d’una femella (amb ovaris), i el tub digestiu, amb l’esòfag, l’estòmac i els cecs pilòrics, el fetge i l’intestí, rebregat en tres nanses. Al final de la pràctica els alumnes van buidar el contingut de l’estómac per a determinar el que havia menjat el peix abans de morir a les xarxes dels pescadors.
A la pràctica 9, els alumnes van disseccionar els pulmons d’un xai. Van reconèixer l’estructura semianellada de la tràquea que evita possibles obstruccions quan el bol alimentari baixa per l’esòfag, paral·lel a la tràquea en posició posterior. Van reconèixer els lòbuls pulmonars i van constatar les diferències anatòmiques amb els pulmons humans, van inflar-los i van comprovar la capacitat pulmonar màxima, així com la necessitat funcional de la musculatura de la caixa toràcica (músculs intercostals i diafragma) per a omplir i buidar de forma passiva els pulmons. Van disseccionar la tràquea longitudinalment per a observar la seva bifurcació en els bronquis i van continuar la dissecció pels bronquis i bronquíols per a evidenciar l’arbre bronquial.
A la pràctica 10 es va disseccionar un cor de xai o de porc. Reconeixement de les aurícules i dels ventricles, de les venes caves i pulmonars, de les artèries pulmonar i aorta, i dels solcs interventricular i auriculo-ventricular. La dissecció del costat dret del cor es va fer a través de l’artèria pulmonar, a la base de la qual es troben les vàlvules sigmoides, en forma de butxaca, que impedeixen el retorn de la sang al ventricle una vegada ha sortit del cor, i es va poder observar, entre l’aurícula dreta i el ventricle dret, la vàlvula tricúspide. La dissecció del costat esquerre del cor va permetre observar les vàlvules sigmoides de l’artèria aorta i la vàlvula bicúspide o mitral, així com la diferència d’espessors de les parets del miocardi al ventricle esquerre i al ventricle dret.
La pràctica 11 va consistir en disseccionar el ronyó d’un xai. El primer que van haver de fer els alumnes va ser desencapsular el ronyó, protegit per un bon gruix de greix. Una vegada alliberat del greix, va ser possible diferenciar l’artèria renal de l’urèter, tots dos blancs, però de major consistència l’artèria i amb un eixamplament de l’urèter en l’extrem proximal al ronyó, així com la vena renal, de parets més primes que les de l’artèria renal i de color vermellós. La divisió bilateral del ronyó va permetre als alumnes reconèixer la càpsula renal, la zona cortical, granulosa perquè és on es troben els corpuscles renals de les nefrones, la zona medul·lar, d’aspecte llis, i les piràmides de Malpighi. L’orina es recull en els diversos calzes renals, que conflueixen a la pelvis renal, i l’orina surt del ronyó per l’urèter.
Ara, a la pràctica 12, els alumnes disseccionen l’encèfal d’un xai. En els exemplars es pot observar la piamàter i, sovint, parcialment conservada, l’aracnoides, dues de les tres meninges que protegeixen el sistema nerviós central. L’encèfal es divideix en cervell, cerebel i bulb raquidi, que s’estén més enllà en la medul·la espinal. El cervell es troba dividit en dos hemisferis cerebrals, el dret i l’esquerre, per la cissura principal, i s’hi observen clarament en superfície les circumvolucions, delimitades per les fenedures, replecs superficials del cervell que permeten multiplicar diverses vegades la superfície de matèria grisa per unitat de volum. El cerebel, en posició posterior, presenta també aquest replegament superficial que en secció dibuixa un patró similar a les branques d’un arbre entre la matèria grisa i la matèria blanca. El bulb raquidi, en posició inferior, és superficialment de color blanc, de la mateixa manera que la medul·la espinal, com a conseqüència de la confluencia dels axons neuronals recoberts de mielina.
Abans d’acabar el curs de Biologia i Geologia de 3r, els alumnes encara faran dues pràctiques de laboratori més, una de les quals consisteix en la dissecció de l’extremitat superior d’un pollastre. En aquesta pràctica els alumnes podran reconèixer els diferents músculs antagònics que permeten el moviment de l’ala, diferenciaran el teixit muscular, que forma el múscul, del teixit conjuntiu dels tendons que uneixen el múscul a l’os, i observaran els lligaments articulars que permeten mantenir la posició correcta dels ossos així com el moviment de l’articulació.
Podeu trobar més informació sobre les pràctiques de laboratori a l’espai de Projectes de Biologia i Geologia i al Fotobloc de Biologia i Geologia.
