Les pinedes i els alzinars d’aquestes contrades es beneficien de la pluja i l’humitat ambiental que caracteritzen el massís del Montseny i les àrees muntanyoses limítrofes com els Cingles de Bertí, horitzó visual del nostre paisatge més proper. És gràcies a aquesta humitat que el sòl de les nostres arbredes és sovint recobert en els espais més ombrívols per molses i falgueres d’espècies diverses.
En el marc de la matèria de Biologia i Geologia, els alumnes de primer d’ESO realitzen aquesta setmana al laboratori de Ciències l’estudi, reconeixement i descripció de les estructures pròpies d’aquestes plantes inferiors (aquelles que no produeixen flors i que es reprodueixen per mitjà d’espores).
Les molses formen part del grup dels Briòfits, plantes primitives que viuen en medis molt humits i que necessiten aigua per a reproduir-se. No tenen arrels, ni tiges, ni fulles. Allò que semblen fulles s’anomenen fil·lidis, i són estructures fotosintètiques molt simples. Allò que semblen tiges s’anomenen caulidis, estructures de sosteniment que són incapaces de conduir substàncies d’una part a l’altra de la planta. Allò que semblen arrels s’anomenen rizoides i, a diferència de les arrels, que tenen la capacitat d’absorbir aigua i sals minerals, els rizoides només sostenen la planta al substrat.
Per fer la pràctica, el professor va recollir del bosc petites mostres de molsa de dues espècies diferents amb l’objectiu que els alumnes puguin reconèixer tant les estructures pròpies dels briòfits com la seva diversitat de formes. Els alumnes han pogut estudiar el cicle vital dels briòfits i les seves principals característiques biològiques (nutrició, relació i reproducció) i ecològiques, i se’ls ha volgut fer entendre la necessitat de preservar aquests organismes tot evitant l’extracció massiva de la natura.
Els alumnes fan ús de la lupa binocular a 20x i 40x augments per a observar els detalls de les petites estructures dels briòfits. L’informe de pràctiques detalla totes les observacions i descripcions que han de realitzar, de manera que poden treballar de forma totalment autònoma.
La segona part de la pràctica consisteix en estudiar, dibuixar i descriure les estructures anatòmiques i funcionals de dues espècies de falguera.
Les falgueres són plantes inferiors del grups dels Pteridòfits. Aquestes plantes presenten un major grau de complexitat estructural. Posseeixen veritables arrels capaces d’absorbir aigua i sals minerals, veritables tiges capaces de transportar substàncies d’un lloc a un altre de la planta, i veritables fulles, tot i que aquestes últimes són encara molt primitives, anomenades frondes.
El cicle vital de les falgueres és similar al de les molses: se succeeixen dues generacions amb mecanismes de reproducció diferent. L’esporòfit es reprodueix asexualment mitjançant espores, i el gametòfit es reprodueix sexualment mitjançant gàmetes. Mentre que a les molses el gametòfit és la generació més evident i l’esporòfit es redueix a una estructura filamentosa que creix a sobre del gametòfit, en el cas de les falgueres és l’esporòfit la generació més evident, i el gametòfit normalment passa desapercebut entre la matèria orgànica de la superfície del sòl.
Al revers dels frondes és possible observar unes estructures taronjoses. Es tracta dels sorus, una mena de butxaques o paquets que contenen els esporangis responsables de la producció de les espores.
Els alumnes utilitzen les lupes binoculars per a observar els detalls estructurals dels sorus i dels esporangis, que són diferents en les dues espècies de falguera que han d’estudiar. En el seu moment ja van aprendre a utilitzar de forma adequada els aparells òptics (pràctica 3), que poden utilitzar a discreció quan consideren necessari el seu ús. Ells mateixos agafen les lupes de l’armari i enfoquen l’objecte tant per mitjà del cargol d’enfocament com, en cas de necessitat, per mitjà del cargol de subjecció. Escullen també l’objectiu adequat per tal d’observar a 20x o a 40x augments.
Tots els grups de primer estan realitzant al llarg d’aquesta setmana la pràctica de molses i falgueres, que es correspon amb la pràctica 10 de Biologia i Geologia. Una vegada finalitzada la pràctica, les mostres vegetals que es mantinguin en bon estat de conservació es catalogaran per crear un herbari al laboratori. La resta serà rebutjat al contenidor de matèria orgànica per al seu reciclatge.
A la pràctica 11, que realitzaran properament, els alumnes estudiaran les característiques d’una flor, que disseccionaran ajudant-se d’agulles emmanegades i de la lupa binocular per a descobrir les estructures reproductores de les plantes superiors.
