Aquesta setmana els alumnes de 3r d’ESO fan l’última pràctica de dissecció del curs.
La pràctica número 13 té com a objectiu la identificació macroscòpica dels teixits muscular, conjuntiu elàstic, cartilaginós i ossi, el reconeixement de músculs i tendons, i l’observació dels punts d’inserció dels tendons a l’os i del moviment articular, així com dels lligaments que mantenen els ossos a la posició adequada a les articulacions mòbils.
Per a això, els alumnes han de disseccionar l’extremitat superior de l’ala d’un pollastre, resseccionar la pell tot deixant la musculatura al descobert, aïllar un a un cada múscul, indicant els punts d’inserció dels tendons a l’os, i anar eliminant els músculs a mesura que són identificats fins a deixar tot el sistema ossi al descobert per a identificar, després, els principals lligaments de les articulacions del colze i del canell de l’extremitat superior de l’au.
De vegades les circumstàncies ofereixen l’oportunitat d’aprendre forces altres coses que no són previstes a la pràctica de laboratori. És el cas d’avui, en el que un alumne ha portat un pollastre sencer:
Hem tingut, així, l’oportunitat d’estudiar l’anatomia d’un tetràpode (animal vertebrat amb 4 extremitats). En el cas dels pollastres i de totes les aus, les extremitats superiors han evolucionat modificant-se per a permetre el vol.
Les aus són descendents directes dels dinosaures.
En realitat, la paraula “dinosaure” no té validesa científica. Taxonòmicament, els dinosaures engloben dos grups: els ornitisquis i els saurisquis. La diferència fonamental entre aquests dos grups és la configuració de la cintura pelviana. Els saurisquis presenten els ossos de la pelvis de manera similar a la dels llangardaixos contemporanis als dinosaures i també a la dels llangardaixos actuals. En canvi, els ornitisquis presenten una disposició dels ossos pelvians especial i que han heretat les aus actuals. Dit d’una altra manera, els descendents dels dinosaures ornitisquis van evolucionar fins a formar el grup de les aus. L’origen reptilià de les aus és fa evident encara avui de forma molt clara a les potes dels pollastres, recobertes per esquames dèrmiques. Les ales, de fet, són esquames altament modificades.
El bec també és d’origen reptilià. L’observem també a les tortugues i és present en nombroses espècies fòssils de dinosaure.
D’altra part, la dissecció del pollastre ens permet observar part de la seva anatomia interna (cal dir que l’exemplar no estava intacte doncs, per raons de seguretat sanitària, els escorxadors estan obligats a eliminar les vísceres abdominals (intestins) abans de posar els animals a la venda).
Amb unes tisores, els alumnes han obert la cavitat abdominal des de la cloaca fins a l’estèrnum i han tallat la quilla i la musculatura pectoral per tal d’obrir la cavitat toràcica.
A l’interior de la cavitat toràcica es pot observar el cor, en posició més o menys central. A la fotografia següent s’entreveu, a d’alt, la tràquea, i a un costat, d’un color rosat, un pulmó.
En posició abdominal, de color burdeus, s’observa el fetge, bilobulat, que en el pollastre és de grans dimensions.
Una vegada resseccionats els òrgans abdominals és possible reconèixer de color verd, unida al fetge, la vessícula biliar, que conté el fel o bilis, que permet emulsionar els greixos i, així, facilitar la seva digestió. A la dreta de la fotografia superior s’observa, també, el pedrer, que forma part del tub digestiu.
El pedrer és la tercera de les tres parts en les que podríem dir que es divideix l’estómac del pollastre. Les parets internes estan protegides amb una mucosa acid-resistent, i el conjunt està recobert per una potent musculatura. En aquest l’exemplar, el pedrer està ple de gra a mig digerir.
A la resta del cos, sota els pulmons de color rosat i en posició dorsal, trobem els ronyons (l’agulla assenya-la el ronyó esquerra).
Les pràctiques de laboratori, i en especial les disseccions, són un recurs pedagògic de gran utilitat per a aprendre activament sobre l’anatomia i organització del cos, així com sobre l’organització del treball, l’ordre i la netedat.
