A la matèria de Biologia i Geologia els alumnes de 4t d’ESO hem realitzat una pràctica de laboratori que permet evidenciar de forma empírica el procés d’osmosi i la semipermeabilitat en cèl·lules vegetals. La pràctica s’anomena “Plasmòlisi i turgència en cèl·lules vegetals”. En aquesta pràctica hem observat al microscopi i també dibuixat cèl·lules epitelials del bulb d’una ceba vermella sotmeses a diferents concentracions salines.
Primer de tot hem seccionat una porció de ceba i hem tallat un rectangle d’epidermis de la cara interna d’una fulla del bulb de la ceba d’uns 5 mm2. L’hem posat entre el portaobjectes i el cobreobjectes amb una gota d’aigua de l’aixeta. A continuació hem observat amb el microscopi a 400 augments i hem dibuixat un parell de cèl·lules centrades al camp visual.
En segon lloc hem retirat amb paper de cel·lulosa l’excés d’aigua de la preparació, sense moure la mostra del microscopi per no perdre del camp visual les cèl·lules en observació. A continuació hem afegit amb una pipeta Pasteur una solució concentrada de NaCl sense deixar de mirar pel microscopi per tal d’observar els canvis que es produeixen a les cèl·lules: el citoplasma pateix una contracció progressiva, desenganxant-se de la paret cel·lular. Això és degut a que l’aigua del citosol surt a través de la membrana citoplasmàtica (que en la seva condició de semipermeable permet la difusió de molècules d’aigua però no dels ions salins de Na+ i Cl–), en un intent d’igualar les concentracions de solut a un costat i l’altre de la membrana. Aquest procés rep el nom d’osmosi.
En un tercer pas hem elimitat amb paper de cel·lulosa la solució concentrada de NaCl i l’hem substituït per aigua destil·lada (H2O) mitjançant el mateix mètode d’abans. A partir d’aquest moment hem pogut observar com el volum del citoplasma es recupera ocupant tot l’espai interior de la paret cel·lular i, fins i tot, provoca l’inflament d’aquest. El procés d’osmosi es repeteix però a la inversa, doncs en aquesta etapa la concentració salina és superior a l’interior de la cèl·lula que al medi extracel·lular.
Per últim, hem reemplaçat l’aigua destil·lada per una solució d’acetat d’amoni sense deixar d’observar. L’abombament de les parets cel·lulars es perd progressivament fins que les cèl·lules recuperen l’aspecte inicial. D’aquesta manera podem considerar un equilibri osmòtic als dos costat de la membrana citoplasmàtica.
