Pandora, la primera dona mortal, obre la capsa d’on surten tots els mals de la humanitat.
Pandora va ser una dona creada per Hefest, Atena i Zeus. Els déus la van enviar com a càstig a Prometeu perquè aquest havia robat el foc de l’Olimp. Va ser formada amb els dons de l’encís, el coneixement de les arts de la casa, la paraula, la curiositat i la mentida.
Aquest mite ens explica que Pandora és la culpable dels mals de la humanitat, ja que obre la caixa que no hauria d’haver tocat mai i on hi ha guardada l’enveja, l’odi, les malalties, la guerra… Abans de Pandora la humanitat vivia en pau i feliç, però per culpa d’aquesta dona la humanitat patiria per sempre més.
D’altra banda, el casus belli entre grecs i troians és la bellesa d’Hèlena. Segons moltes versions, Hèlena va abandonar el seu marit grec Menelau per marxar amb el troià Paris desencadenant així una de les històries èpiques més famoses de la Grècia antiga, la guerra de Troia.
Aquests són només dos exemples de la mitologia grega que ens mostren com la dona, ja sigui per la seva bellesa, per la seva curiositat, per la seva inestabilitat “la donna è mobile qual piuma al vento”, etc. són causa de múltiples mals.
Han passat més de dos mil anys i la nostra societat ens demostra cada dia —i no pas amb històries mitològiques, sinó reals— que la dona continua sent un perill: la nostra bellesa pot entendre’s com excitació (“Tapa’t que provoques”) i se’ns censuren les imatges dels nostres pits a les xarxes socials. Se’ns considera més fràgils (“Plora com una nena”). Se’ns considera menys valuoses a la feina (bretxa salarial) i menys hàbils (a la carretera o a l’equip de bàsquet mixt, quan succeeix un incident, sentim comentaris com “Dona havia de ser!”). Ens utilitzen com a reclam a les discoteques (“Les noies no paguen”). Ens consideren un objecte i ens qüestionen la nostra llibertat d’expressió (“Callada estàs més guapa”). Et cetera.
Totes aquestes situacions són mostres quotidianes de les etiquetes que ens han anat posant des de temps remots, qualitats que ens han atribuït sense pensar en la nostra individualitat.
Cal deixar d’arrossegar tants prejudicis, vinguin d’on vinguin. Les dones som persones lliures que volem decidir què volem ser i com ho volem.
Un altre dia us parlarem de les amazones que, també segons la mitologia grega, formaven part d’una societat matriarcal, unes guerreres fortes que no volien saber res d’homes excepte per obtenir-ne plaer.
Alumnat de Grec de 1rBATX
