El dilluns 23 d’abril es va celebrar la Festa de Sant Jordi a l’institut, en una jornada festiva en què els llibres i la lectura van ser al centre, i en què es va seguir l’eix temàtic de la novel·la Alícia al país de les meravelles, ja que enguany es commemora el 120è aniversari de la mort de l’escriptor Lewis Carroll.
Durant la primera franja del matí, l’alumnat d’ESO va fer diferents tallers de llengua (El Gran Dictat, Dixit, Tabú, jocs de paraules, enigmes) i tallers de manualitats relacionades amb la Diada (creació d’un drac amb fang, roses de foam, poemes visuals…). Per la seva banda, l’alumnat de Batxillerat va participar en diferents debats i va assistir a un Recital Poètic a la Sala d’Actes. Seguint l’eix temàtic de l’obra d’Alícia al país de les meravelles, l’alumnat del Batxillerat Humanístic va llegir poemes d’autors catalans com J. V. Foix, Maria Mercè Marçal, Palau i Fabre i d’autors estrangers com J. L. Borges, Robert Frost, Emily Dickinson, entre altres, amb acompanyament en directe de piano i violoncel, en un acte molt ben preparat i molt lluït, del qual l’alumnat va gaudir molt.
Al final del matí, es van lliurar els premis del Certamen de Sant Jordi en les diferents categories: concurs literari, Bookface, Diaris de lectura i Assaig filosòfic. En la cerimònia també es van donar els premis als guanyadors del Calendari Matemàtic i del Concurs de Fotografia Científica, i es va donar un diploma de reconeixement a l’alumnat que va obtenir millors resultats (obtenint uns resultats dintre del 25 % millors) a les Proves Cangur de matemàtiques. Cal felicitar tots els alumnes premiats en les diferents categories per l’èxit i la feina ben feta, així com tot l’alumnat participant per l’esforç i la participació.
La Festa de Sant Jordi es va tancar amb la ja tradicional exhibició d’Acrosport en la qual l’alumnat de primer de Batxillerat fa tornar a fer gal·la d’un gran nivell tècnic, físic i artístic i, sobretot, de molt bon treball en equip. Per concloure, citem la famoses frases del Conill Blanc de l’Alícia, no fos cas que ens passés el mateix: « –Òndia, òndia, arribaré tard!– I, en dir-ho, es va treure de l’armilla un rellotge de butxaca i es va apressar encara més.»
 |
 |
Comentaris recents